Dos poemes de maig i deu pensaments divins
02 Maig, 2009 20:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amb silenci
Amb silenci, aplega el maig
entre calmes i tempesta,
mai em canso de mirar,
la contrada és una festa.
L’oreneta matinera
anant d’aquí cap a allà,
tot cercant, sense parar,
millor lloc per casa seva.
La formiga, sense fi,
en un treball ignorat,
cerca i recerca nou gra
per camins, per la drecera.
La papallona m’ha dit:
Torno a volar sense pressa,
tinc en el cap el neguit,
he de tornar a ser la reina!
El blat oneja eixerit
honorat per la rosella,
un ocellet fa son niu
amb retalls d’una herba seca.
Així, avança silenciós,
enfeinat, el mes de maig,
com em llevaré mandrós,
em queda tant per somiar.
Digueu
Mare, digueu al sol
que els dilluns no porti pressa,
tinc encolats els llençols,
trigaré massa estoneta.
Mare, digueu al vent
que no faci tan soroll,
tinc dormit l’enteniment,
tinc melangies de cor.
Mare, digueu al mestre
que avui tanqui l’escola,
estic malalt i tinc febre,
no puc llevar-me ni gota.
Mare, digueu al metge,
que, per mi, no ha de patir,
la malaltia és prou tova,
ha de passar tot per mi.
Pensaments divins
Satanàs estudia obrir una oficina de reclamacions al cel.
Déu vol un altre món, està parlant amb gent de disseny.
Adam odia els cocs de poma.
Moisès no tornarà al desert sense G.P.S.
Jesús era bon mestre, però no va poder aprovar-los a tots.
Satanàs odia el carnaval, té gota.
No sé com s'ho muntava el dimoni per temptar Jesús enmig del desert.
Al cel, només obren les esglésies els caps de setmana.
He llegit "La veu del cel", mai hi ha males notícies.
Els jardins del cel han de ser, necessàriament, ecològics.