Dos poemes d'anyells i deu pensaments educatius

17 Maig, 2009 16:32
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Som els corders

Veieu- nos, per cert, prou distrets
passejant tota la plana,
amb calor, ben poca llana,
més que tebi el pensament.
L’ hivern ha estat prou dur,
la primavera tranquil·la,
una ovella, que era amiga,
va i es queixa del futur.
Talment era un llobató,
el valent d’aquesta història,
ara reposa a la glòria,
a la llar d’un caçador.
Va venir una matinada
el maleït mes de febrer,
és el mes més matiner
per trobar la sort trencada.
Va emportar-se tres anyells,
sense ganes de menjar,
ho va fer per molestar,
es pensava que era el rei.
Eren, per cert els veïns,
del gran prat i de la cleda,
sense força de defensa,
caigueren sense retrets.
Som els corders d’aquest regne,
els sorruts de la contrada,
ningú ens vol, fem mala cara,
hem vingut per a ser tendres.

Massa anyells

Com deia la mare ovella:
Cap menja com la del prat,
sense gana, sense pressa,
és tan bona d’empassar!
Sóc un anyell de la cleda
que hi ha vora del cim,
cerco el sol, vull una feina
de créixer sense patir.
El pastor, nostre senyor,
sempre es queixa de la sort,
té un ca rabiüt, preciós,
garlaire i treballador.
Ens porta, amb deu mossades,
a les pastures de baix,
allí es queda, mentrestant
obrim gana, fem xerrades.
Ell ens parla d’un país
on tot resta complaent,
massa bona és la gent,
poc importa ser enemic.
I nosaltres callem totes,
sense ganes de callar,
és la llum de l’endemà
qui pregona hores dolces.
Massa anyells per fer una festa,
massa carn fora del foc,
es fa gran l’avinentesa,
he de raure dintre el sot.

Pensaments educatius

Per respondre malament, sempre trobareu hores.
Si arribeu prompte, gaudireu de la cara que fan.
No he tingut dubtes, el ruc de la taula sóc jo.
No és bo saber quan us llançareu pel carrer del despit.
Amb pocs alumnes, ni cal baixar del cavall de cartró.
He provat de menjar fulls i no he après gran cosa.
Feu que la vostra festa no sigui la vostra creu.
Un alumne pot saber, però segur que tarda en dubtar.
Si només veieu nens assedegats, porteu-los al desert.
El metge ho va dir: He procurat curar-te, però ets necessari? 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris