Dos poemes d'alumnes i deu pensaments educatius

08 Maig, 2009 20:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

L’acomiado

Entre les mil flors,
el sol que tremola,
no vol anar a escola,
el mestre fa por.
Mireu com li plau
fer la festa grossa:
Ni llapis ni bossa,
un retall de verd.
El sol és així:
Tebi, entremaliat,
rabiós, enfadat,
enemic del fred!
Es lleva, com sempre,
airós, pel llevant,
enorme elefant,
grandiós i maldestre.
El mestre li parla,
li porta enrenou,
no vol temps de sou,
només un xic d’aire.
Viatjant obstinat,
tou i malpensat,
no vol travessar
un món de tenebres.
Ara l’acomiado,
segut, a ponent,
se’n va innocent,
el miro i el planyo.

Massa mosques

Massa mosques per fer escola,
massa ganes per jugar,
el mestre no ho sap copsar:
No volem portar la bossa!
Les orenetes s’afanyen
en un maig prou eixerit,
he anat a buscar l’amic,
duia son a les orelles.
Massa mosques per aprendre
els enters i els racionals,
què no ho saben que allí dalt
només apleguen les festes?
Les formiguetes deleren
camí amunt i camí avall,
la pissarra és tan gran,
ens fa perdre entre mil lletres.
El curs alenteix, es queixa,
només queden els ensurts,
voldríem els mestres muts,
ben cansats, avars de feina.

Pensaments educatius

Ells caminen sols, però volen anar a coll i bé.
Ensenyar no sé si és útil, però sembla prou entretingut.
Em costa posar-los al davant de l’ordinador i veure com els creixen els ulls.
Són déus petits i no volen altre món.
Hem aconseguit mal educats sensibles.
No us enfadeu, mai endevinareu qui els porta.
És qüestió de dies, arribaran on tots sabran massa.
Aprendre és una batalla sense tropes de reforç.
Estic tan content que no respondré cap pregunta.
Si pregunten l’hora és que entenen la flexibilitat del temps.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs