Dos poemes escolars i deu pensaments educatius

23 Maig, 2009 20:36
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Plegaran veles

El maig replega
tou i cansat,
no pot l’escola,
no vol, no sap.
Tebis alumnes
es van fent grans,
només les queixes:
És el que hi ha!
El mestre estira,
no sap com fer,
massa l’estona
del gai saber.
Plegaran veles
els navegants,
darreres feines
d’un temps pesant.

Odio

Mare, odio l’escola
la del llapis i el pensar,
vull jugar tota l’estona,
no vull hores d’estudiar.
D’estudiar, el cap es cansa,
doloregen els malucs,
el dolor arriba a la panxa,
quan les notes són a punt.
El pare diu: Si aproves,
tindràs nou ordinador,
per aprendre molt millor
i xerrar de moltes coses!
Allí dintre, hi ha de tot,
saviesa sense malura,
pàgines on tot es cura,
viatges per tot el món.
Fins un estol de joguines,
per convertir-te en un rei,
oblidar que el món és més
que una munió de tentines.
Mare, odio l’escola,
el vell mestre massa boig,
perquè marca, amb color roig,
allò que ell en diu: Errades!
Aquells nombres mal escrits
en notes d’avaluació,
accepto almenys un vuit,
s’equivoca i posa un dos.

Pensaments educatius

Poseu les lletres juntes, però compteu amb els embolics.
Les lletres no operen, però poden fer prou mal.
Puc pensar, però no tinc on escriure-ho.
Educar és un procés, sensiblement amortit.
Comproveu que els alumnes porten, almenys, el cap.
Cap mestre mort, ensenyava malament.
No tinc problemes amb els pares, estan tots en desacord.
Aprendre és difícil, necessita poques excuses.
Avui m'he marejat, entro a classe i estaven asseguts.
Després de deu crits, he descobert que no hi havia ningú. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris