Dos poemes d'arbres i deu pensaments divins
25 Maig, 2009 19:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Petit pi
En el cim,
pengim-penjam,
petit pi
vol treure fulla.
Gran empresa,
massa gran,
per tan noble
criatura.
Deu arrels
ha format
totes noves,
sense atura.
De les deu,
nou l’han deixat,
no han trobat
ni pols ni engruna.
En el cim,
la vanitat
té per paga
la caiguda.
Què els passa
als humans?
Per què ignoren
sa natura?
Obstinat om
Presidint
tota la plana,
sense pressa,
parla l’om.
Ens reconta
cent històries
de recança,
de passió.
Ha perdut
totes les guerres,
ha guanyat
quedar-se sol.
Vell pagès
de la contrada,
cerca l’ombra,
allí, s’asseu.
Els ulls acluca,
nota la brisa,
li vola el cap,
el pensament.
Amable om
para la faula,
mou les fulles
ben suaument.
Escolta el vent
sent com li parla,
ara, li conta
contes tan bells.
Ell vol saber,
anar a estudi,
la mare terra
no el deixarà.
Abatut om
per la noblesa,
crida el pagès,
amb poc soroll.
Prega-li un llibre
que parli d’arbres
de mil vivències,
les vols saber.
Obstinat om
lluita, treballa,
dóna el teu fruit,
després descansa.
Pensaments divins
Sant Pere vol dedicar-se a la pesca esportiva.
A la lliga celestial, Sant Pere és el porter suplent.
Satanàs estudia fer apartaments sense bany.
Els cors celestials estan provant d'introduir la guitarra elèctrica.
No penso anar a l'infern si no porto el meu advocat.
He anat al cel perquè la dona no m'ha donat altra opció.
Estic al cel, no em trec la gràcia de sobre.
Només he aconseguit entrades a l'infern participant en la revenda.
No volia anar a l'infern, però m'esperava el dentista.
Està decidit: Si no ve Jesús, jugarem al despullat.