Dos poemes de pagès i deu pensaments divins

06 Juny, 2008 15:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Pagès de totes les hores.


Arribada primavera,

la cirera emplena l’hort,

és fruita massa encisera,

massa amiga del bon sol.

En aplegar-hi les pluges,

han ressorgit els barrancs,

el cirerer se n’adona

tot i posant- se a plorar.

El pagès, sempre a la vora,

massa trist per a somiar,

veu cirera que esvalota,

unflant- se, fa l’esvoranc.

El pagès cull ben de pressa,

la cirera va al mercat,

el firaire se n’adona,

escurçarà el seu pagar.

Pagès de totes les hores,

dolentes la major part,

no et revoltes a les fosques,

ningú llum et donarà.

 El vell mul

 

A l’albada passen totes,

les ganes del dur lluitar,

el pagès, ara, es desvetlla,

és l’hora del treballar.

El vell mul té poca pressa,

minsa gana, res de fe,

aniran a fer llaurada

de llevant cap a ponent.

La finca és curta, preada,

amb alzines al voltant,

era finca de les primes,

poca força, mala sang.

Posada en minsa herència,

ningú volia la part,

el pagès era el mal gendre,

se la queda, està prou clar.

Quatre olives, dues garrofes,

tres hores de mal llaurar,

cada sis anys, la collita,

d’aquesta, tots menjaran.

No cal dir com és la dona,

ni la filla del pagès,

el seu fill va fer fugida,

ara, viu de pobre obrer.

El mul que tot ho pensa,

el molt murri ho ha comprès,

no corre, no neguiteja,

sap on s’atura el pagès.


Pensaments divins


Judes es va penjar, que malament triava els arbres.

Jesús aturà el vent, després demanà excuses als traginers.

Déu creà l’home i descansà, suposo que va ser tota una cursa.

Estic mirant calderes per si vaig a l’ infern.

He tingut una temptació, no sé si me’n toca una altra.

Al cel, hi ha molta demanda de perruquers i modistes.

Al cel, és difícil trobar roba de colors càlids.

Estic buscant un déu que no demani copyright.

Cerco gràcia divina per deixar de treballar.

Déu viu al cel, en un apartament de fadrí.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes mullats i deu pensaments educatius

03 Juny, 2008 21:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Trenca el vell llamp

 

Trenca el vell llamp

la tarda que dorm,

com guanya la fosca,

com perd el color.

Ell emprèn la serra

amb la crua imatge

i s'amaga a l'arbre

l' ocellet poruc.

Al compàs del tro,

escolto el rellotge

i passa pel sostre

el so esfereïdor.

Es tanquen les portes,

pugen les persianes,

darrere dels vidres

s'esclafen les cares.

Quan ensems comença

el primer ruixat

dessota d'un temps

fred i assolellat.

Tot d'una el nen

deixa la joguina,

el gos endevina:

Cal jeure a prop!

És fred el musell,

tremola, com mira

i busca l'amiga

cara del seu vell.

I per un moment,

para aquell rosari

i riu aquell llavi

tendre i sempitern.

Esclaten les gotes

a la terra seca,

a la fulla nova,

al darrer pagès.

Per tots els carrers

sorgeixen riuades,

passaran emprats

els paraigües vells.

Ja s'omplen, de sobte,

les places porxades,

es tornen les cases

més amples i dolces.

 

Quan la terra es mulla

 

Quan la terra es mulla

pel plugim d'amor,

la ginesta oblida

la força del sol.

Quan els núvols omplen

els vilars i els horts,

passen per les cares

les dolces picors.

Quan el rec ja canta

amb un aire nou

i de les marjades

surten els cargols,

passo per les places,

els carrers deserts,

darrere dels vidres,

em miren els néts,

néts qui les joguines

deixen al racó

i miren com baixen

les gotes com plor,

plor de la tempesta,

ens estima i vol,

el cos arrauleix,

ens mira amb enyor.

Farem una festa

amb els gotellims

i veurem encesa

la branca a la llar.

Si encara ens deixa

la bona mestressa,

farem allioli,

un bon esmorzar.

 

Pensaments educatius

 

Una classe silenciosa és un meravellós miracle.

No patiu per l'ofici, en deuen haver de més perillosos.

Estic content, porto cinc minuts de classe i no s'ha marejat ningú.

Per molt gran que sigui un mestre sempre el podran posar dintre un llibre.

Prepareu la classe, sobretot consoleu-la.

Lluitaré amb els alumnes i procuraré que no se n'adonin.

Una classe pot tenir contingut, però sortiu sa i estalvi.

No sé el que sé, però els llibres els tinc.

Si l'alumne no aprèn que deixi lliure el passadís dels altres.

Ensenyar és poder omplir el pot de les idees.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes estimats i deu epitafis

01 Juny, 2008 07:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Representa aquesta flor

 

Representa aquesta flor

que, de gust, jo t'ofereixo,

el neguit, el que sofreixo,

la melangia i l'amor.

Representa aquesta ofrena

la flaire del goig captiu,

l'enyorança, el caliu,

aquella callada pena.

Representa aquesta rosa

un pensament emmudit,

el canvi d'un vell oblit

per una dolça penyora.

 

Amor meu

 

Amor meu la tarda és molt dolça,

al carrer hi ha neguit,

però sóc aquí; seu, reposa,

una cosa et vull dir:

Si he fet de la vida una bossa

on posar l'esforç, els diners,

ara sóc prop teu, em fa nosa

altra dèria que no sigui aquest prec.

Duc la rosa bonica i ben tendra,

com es va adaptant a la mà,

que s'emporti, la flaire, la pressa,

ens envolti, ens deixi estimar!

 

Epitafis

 

Estic rebent alguna petició de mà.

Abans de sortir, consultaré el meteosat.

Algú m'ha pres les sabates.

Estic, suposadament, difunt.

On es porta la clenxa?

Tinc por, ve la serventa a endreçar.

Igual m'ha tocat la loteria!

Vetlleu, vetlleu, però no us servirà de molt.

Cerco àtic amb vistes al cel.

Han pintat el cementiri, prompte eleccions!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2