Dos poemes foscos i deu pensaments educatius

10 Juny, 2008 20:46
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Quan es fa fosc

 

Quan es fa fosc,

veig els topants,

del carrer meu,

si cal, més grans.

I les persones,

desdibuixades,

pels carrerons,

envers les cases.

L'ombra s'esmuny,

del fanalet,

cercant teulades

on milers d'ulls

miren el cel,

al punt, miolen.

El guardabarri

prenent la porra

mentre, l'ocell,

l'horitzó esborra.

El darrer badall

tanca la boca

del dolç minyó

i dalt s'ajoca,

cansat, el gall.

Les llars perdudes

es fan més grans

i les petjades

se'n van, se'n van.

Quan tot és fosc,

em pren el cor

veure en els barris

només records.

Jo, del nou dia,

sóc amatent,

mentre la ploma

dibuixa i sent.

 

Sóc

 

Com la llavor marcida,

com el rierol ressec,

com d'abellot, brunzida,

com del país desert.

No sé trobar ni trobo,

un polsimet de sort,

una claror a la fosca,

un saber prou i poc.

 

Pensaments educatius

 

El mestre jove té fe, el vell, esperança.

És un alumne meravellós, mai et desperta quan arriba.

Una classe és una lluita desigual entre la ciència i el desencís.

No cal destapar el cervell per saber qui viu a dintre.

Cal assimilar les diferents velocitats d'entrada i sortida.

No cal fer savis, amb crítics n'hi haurà prou.

Si un aprèn massa és millor canviar la metodologia.

En arribar el dubte, assenyaleu-lo amb un fanal.

És un bon mestre, sempre està disposat a perdre.

Apreneu a dibuixar la por, sempre us farà falta.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: