Poemes curts (CXLIV)
01 Abril, 2024 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A Betlem,
els pastors
van, ensems,
somiant del tot:
regnes propers.
Com em deia
en Samuel:
Menjaria
mató i mel!,
ni s'ho creia.
A la vora
de la mar,
veig com plora,
i fa tard,
la barca nova.
Amb la força
del gegant,
una estona
es fa més gran:
un quart, una hora.
Al carrer
dels desvalguts,
el propers
semblen eixuts
per no poder.
Amb la gana
que jo tinc,
quaranta
són vint-i-cinc
o menys encara.
Una manta
per a l'hivern
ni es demana
si fa fred,
només si escampa.
Em convida
a passejar
i em priva
de jugar,
així és la vida.
Com em deia
el meu senyor,
comptaria
fins a dos,
després, vindria.
Com el savi
proclamà:
Fins el canvi,
ni caldrà
menjar a diari!
Com demana
un mal antic:
Fes menjada,
amb pa de pessic,
tota una anyada!
A la petja
de la mort
tothom cerca
un poc de sort,
després, es queixa.
Com havia
de ser ric,
prescindia
de l'amic,
de la follia.
Na Maria
em demanà
l'alegria
de badar
almenys un dia.
En la lluita
dels porucs
cada dia
hi ha més rucs
sense alegria.
No haig hores
per donar,
les vull totes
per demà,
sense penyores.
I un cop
enamorat,
menjant dolç
sembla salat,
deu ser del cor.
A la casa
d'en Vicent,
com s'aclama
el nou vent,
ni sé si passa.
Com havia
de ser ric
trobaria
un enemic
tres cops al dia.
Com el llop
m'ha demanat:
haver de tot,
ha fet salat,
però de poc.
Al carrer
dels desmenjats,
els primers
ni volen carn,
només bon peix.
Els fantasmes
de la por
van per places
i carrerons
per si demanen.
Em sento gessamí i set poemes més
01 Abril, 2024 06:47
Publicat per jjroca,
Poemes
Em sento gessamí
Amics meus i lladregots;
si el treball dignifica,
feu-me creure en l’enganyifa
per a raure on són tots.
Avui, com cada matí,
m’acosto al nostre infern;
he anat vestit de verd
perquè em sento gessamí.
La rosa, veieu, m’esvera
quan em mostra les espines
tot dient que no vol amo.
Al gessamí, li reclamo
que em porti a aquelles vides
on cap dia amarganteja.
Martell i claus
I, tot d’una, el Natzarè;
a la creu, farem pujar,
el glatir és per a anar
al país de quedar bé.
Cerquem el martell i les claus
i portem-los al Calvari,
busquem un mosso que clavi;
si pot ser, del tot babau.
Si Jesús és innocent,
ja fugirem de la la crema
pregonant nostra ignorància.
Hem d’assolir la venjança,
sigui aquesta nostra ofrena
per si hi ha penediment.
Al carrer del desesper
Al carrer del desesper,
no m’agrada parar taula;
com trafego sense gana
per a raure al desconcert.
Els amics dels meus amics
com em mostren sa fortuna,
una mostra inoportuna
quan van acostant-se la nit.
Al carrer del desesper,
viu la mossa que se’n riu
quan li demano festeig.
Diu com soc de pobre i lleig,
quasi un ocell sense niu
amb el pensament prou verd.
Lligada a port
La barca vella,
lligada a port,
diu que ja es mor
enmig la desfeta.
Els peixos se’n riuen
del seu entrebanc,
ella va volant
on les barques lliuren.
La barca vella
va veient com l’aigua,
de nou, l’acarona.
A poc a poc, s’enfonsa
sense trobar rauxa
a una vida esquerpa.
La rosella en el corriol
La rosella, en el corriol,
espera el temps de sega;
veig el blat com desespera
quan, al vespre, es pon el sol.
No ha cames ni diners
per a emprendre l’aventura,
ha estat la vella Natura
qui mostra desinterès.
La rosella, en el corriol,
li comenta a l’herba tendra
que hauria de ploure menys.
L’herba s’enfada, es queixa
per no haver més enrenou
quan avança primavera.
Bona nit i santes festes
Bona nit i santes festes
amb la gràcia de tothom,
m’he llevat amb massa son
per a glatir a les tenebres.
La joia de bon matí
quan s’alegra la campana,
tot i fent la filigrana
d’acostar-se a l’esperit.
Bona nit i santes festes
per gaudir de menja i tall
en una taula rodona.
Manta greix va a la boca
i caldrà fer un bon ball
per a eixir de males penses.
Mai era debades
Homenet amb ungles llargues,
fill heretge del diví,
hauries de dir-me si
les tardes seran més magres.
Massa feina i poca llum
per a aconseguir la fita
de comprar una camisa
i una caixa de betum.
Les sabates esberlades,
la jaqueta a mig desfer
i ben negres els mitjons.
Abans, passava en cançons
per si arribava la fe,
però mai era debades.
Es fa el distret
I la lluna, que s’afina,
com s’enfila al Montsià;
de tant en tant, deixa anar
una imatge salvatgina.
Cansada de nous miracles,
de cop, s’ha fet orgullosa;
del sol, seria l’esposa,
però hi ha massa mirades.
Un capvespre de l’hivern,
quan la vall era ben freda,
va decidir hostatjar-se.
Prou sovint, ve a queixar-se
quan l’amor ni li comenta
que el bon sol es fa el distret.
Epigrames (CXLIV)
01 Abril, 2024 06:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la lluna,
plora el ruc,
quan es cansa,
apaga el llum.
No hi ha casa
sense rei
ni mancança
sense llei.
Al carrer
dels desvalguts,
dos són llecs,
els altres, muts.
Si em poso
a caminar,
algú sap
on puc anar?
Na Mariona,
del meu cor,
s'alliçona
en mals d'amor.
I quan sigui
segador,
que no vingui
la calor.
He pensat
amb els diners,
però el peix
m'agrada més.
I quan aplegui
la mort,
igual
em porta la dot.
De les obres,
la pitjor
és plorar
sense raó.
Mai demano
per a mi:
massa aigua
i gens de vi.
A la casa
dels parents,
mengen quatre,
en paguen cent.
I quan sigui
més valent,
m'ho passaré
malament.
Una cuixa
de corder,
corre poc
i es menja bé.
I quan hagi
un xic de sort,
vull més ombres
al meu hort.
A les guerres
de dos reis,
mai hi guanya
el qui perd.
I quan sigui
segador,
vull corbella
i sarró.
Quan la núvia
em ve a cercar,
com m'amago
fins a demà.
A la casa
del pagès,
sis són quatre
i quatre, tres.
Amb la por
que tinc al cos,
si badallo
ja hi sóc mort.
Ha estat
un gran miracle,
treballa un,
en miren quatre.
En casar-me,
vull la dot:
amagar-me
i plorar poc.
Animetes
van al tros,
posen herbes
enmig les cols.
I quan sigui
un home ric,
vull casar-me
i dormir.
Us faré saber,
estimats veïns,
que quan serem nins,
plorarem també.
Per haver
tan poca sort,
menjo verd
i engreixo prou.
He de demanar,
a l'hora tardana,
enllestir qui mana
i sopar de grat.
És quan plou
i ballo sol
quan em dol
mullar-me tot.