Ella m'espera i set poemes més
10 Abril, 2024 06:10
Publicat per jjroca,
Poemes
Ella com l’espera
Per saber-ho tot,
la dolça princesa
cerca la drecera
on perdé l’amor.
Era bon galant
el jove cavaller,
va perdre l’encert
de córrer endavant.
Ella com l’espera
al balcó estant
amb la lluna plena.
Ell mai sabrà quan
bastirà l’empresa
d’un somni tan gran.
La torrada de sardina
La torrada de sardina
ha de ser el segon plat;
ben vingut el disbarat
d’una menjada tan fina.
Que si hi ha os de pernil
dintre l’olla remullant,
no trobareu millor encalç
si us agrada compartir.
Una dotzena de faves
d’aquelles de cutis fi
collides en bona lluna.
Per a postres, una pruna
arrugada com la nit
per a enllestir la comanda.
M’he vestit de pretendent
Na Mariona ni m’estima;
em demana per amic,
vol que la porti, a les cinc,
perquè el ballar la convida.
M’he vestit de pretendent
amb camisa i corbata,
porto estrena de sabata
i tres copes d’aiguardent.
Na Mariona com s’enfada
perquè en el ball no hi és
aquell galant que esperava.
La torna és de mala cara
i el plorar durarà un mes,
però no m’estima encara.
Davant del gran misteri
Davant del gran misteri
del geni i la sort,
avanço en la dissort
sense haver encanteri.
Els monstres són davant,
els altres són darrere
i vaig planyent el terra
on vius ens han deixat.
Serem els sospitosos
de viure més enllà
on governa la lluna.
Em plany nova fortuna
quan no puc oblidar
els moments profitosos.
Saber l’eixir
Acostumat a fer
el que demana el cor,
com visc en el redòs
del creure i de la fe.
No vull altres lloances
puix endevino el mal,
he vist algun sidral
caure a quatre grapes.
La vida ha de ser així:
estèril i agradosa
fins que arribem enlloc.
Bastit el perdedor,
la lluita ens fa nosa
per a saber l’eixir.
Anem amunt i avall
Diria que m’estima
i massa greu li sap;
no va tornar al mercat,
el deix de la boirina.
Anem amunt i avall,
enmig de les tenebres;
entre els alls i cebes,
vivim enmig estralls.
Els núvols passen tristos,
ni saben on anar
per a mullar el pagès.
De sobte, és l’interès
qui els farà davallar
per finir en dies grisos.
Nostre drac fa mala cara
Com sant Jordi endevina
que el drac ja és a prop,
darrerament duu el cap cot,
va prenyat d’una boirina.
El seu paper principal
ha esdevingut innocent;
nostre heroi no n’és conscient,
però la llança fa mal.
I la princesa qui dorm,
enmig d’un somni lleuger,
esperant el ser estimada.
Nostre drac fa mala cara
perquè aplega el cavaller
i el va guanyant la por.
Dringa, de nou, la campana
Dringa, de nou, la campana
disposada en el cloquer;
està sola i s’entreté
mirant com cau la rosada.
El vell hivern es despulla
d’enyorances i de fred;
valent va ser l’homenet,
però va canviar la muda.
Dringa, de nou, la campana
perquè la mou el llevant
i no sap com deturar-se.
Primavera ha d’afanyar-se
en posar el vestit galant
a la serra i a la plana.