Dos poemes endolcits i deu pensaments divins
15 Octubre, 2009 19:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Miolo
Mireu el cor si batega,
entre la plana i el cel,
ell pertany a un infidel
vençut per amor amb brega.
L’ estimo pel de matí,
l’ estimo cap al migdia
i, si deixa estoneta,
aplego fins la vigília.
És tan gran el gran amor,
és tan tou, fa tant somriure,
ella em mira, tot és viure
en regne de somiador.
Té una rosella a la galta,
al llavi, un clavell encès,
la fito, no he pogut més,
he plorat, té tanta gràcia.
Li demano per anar,
un capvespre a la muntanya,
vull veure com es demana
en el cel poder-hi entrar.
Ella duu vestit de flors,
les flaires toves de prat,
com miolo, com un gat
entendrit i perdedor.
Em perdo pel seu cabell,
pel filat del seu vestit,
em perdo esperant la nit
així arribo al seu castell.
Una reina
Arriba l’ hora tardana,
com s’ enfila cor endins,
em desperta pels matins:
Trist, eixut, mancat de calma!
La vaig veure una tarda,
tot i venint del mercat,
amb un cove de verat,
massa vell per anar a plaça.
La cara massa esblaimada,
sense gràcia ni somrís,
una reina a mitja nit,
sense tron, sense maragda.
Quatre germans més petits,
una mare agombolada,
el pare ha perdut sentit
tot i calant sense traça.
Ni tinc finques ni diners
ni em plau el so de la terra,
però ella és tot infern,
he de lluitar sense treva.
Avui he comprat el peix,
he regalat un somriure,
ella mira, torna a viure,
com l’ estimo, com em creix
aquest deler que fa escriure
el seu nom i un poquet més.
Pensaments divins
Satanàs s' ha fet ecologista, no vol arbres de menys de vint anys.
Déu ha d'estar malalt, avui no ha fet el sermó.
Satanàs ho confessa: Cada cop m'agrada menys la carn.
Aquest estiu a l' infern es portarà el roig cardenal.
Déu ho prova, però l' idioma no és el seu fort.
Cansat de miracles, Déu imposa la constància.
El sol demana Déu: Una setmana de vacances!
Déu, escoltant empresaris, posarà dies de vint-i-vuit hores.
Satanàs vol pecats de disseny.
Els àngels han fet una "porra": El dia del Judici Final.