Dos poemes de fort vent i deu pensaments divins
23 Octubre, 2009 15:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Èol
Aplega l’ hora tardana,
al carreró del Montsià,
Èol com deixa anar
aquell bufec sense gana.
Els altres déus fan ganyota
de la seva afecció,
tot va ser per un minyó:
El nostre heroi perdé força!
El minyó pujava a l’arbre,
tot i mirant la contrada,
un vent fort feu estrebada,
tot de sobte, va anar a caure.
Ara li costa somriure,
encara més caminar,
Èol es deixarà anar,
té minsa força en escriure.
On s’ ha quedat el fort vent?,
aquell cerç tan mala traça,
si el minyó, ara, fa passa,
nostre déu serà content.
Massa fort
L’ arbre gronxa neguitós, estèril
van llençant les fulles arreu dels carrers,
aplega tardor, arriba el gran vent,
va llençant la veu, amarg, impertèrrit.
És el vent pausat de les tardes dolces,
d’un estiu cansat d’anar camí avall,
ara li encomanen empreses innobles,
trencar el silenci, fer terrabastall.
Així, enfadat, dolent i cridaire,
es posa al capvespre, penjat, en el cim,
baixarà gelós de terres endins
per portar a la vall, el dolent dels aires.
Trencarà les branques, remourà el fullam,
farà presoners: la gana, el silenci,
maleïda hora, maleït qui porti
tanta malifeta entre plors i clams.
Un vent massa fort passa la contrada,
esbatussa els arbres, anirà a la mar,
no diguéssiu res, ell ha de marxar,
ha de conquerir altra riba encara.
Pensaments divins
El consell diví proposa una reconversió atòmica.
Déu anirà a l'oculista, diu que perd visió terrenal.
El cronista del cel ha demanat desacceleració de fets.
Satanàs ha decidit ampliar el pavelló dels polítics.
Un banquer va anar al cel per crear un fons d'inversió.
Déu ha demanat Satanàs augmentar la competitivitat.
Jesús estudia una oferta per treballar de dinamitzador.
Déu vol acabar el món, però els savis s' oposen.
Déu vol crear més temps de titani, és un problema de pes.
Satanàs no vol l' encarnació, té prou estofat.