Dos poemes d'era i deu pensaments divins
07 Octubre, 2009 19:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cercle d’ or
Entre tombs, pensa el cavall,
atrafegat, sense pena,
és la feina al capdavall,
fet i fet, és al mig l’era.
Cercle d’ or va trepitjant
per desgranar tota espiga,
l’ amo li crida, com tiba
la vella corda d’ espart.
El cavall seriós, suat,
de tant en tant, mira el terra,
no deu ser a mitja part,
voldria acabar de pressa.
L’ amo tan bru, tan pagès
amb vestit d’ un cotó clar,
mira la palla, el gra
i qui passa dalt del cel.
Batuda del més de juny,
un cop s’ acaba l’escola,
aquest any és any de brossa,
molta gana i poc ajut.
Els joves miren
Han aplegat a l’ era
les jovenetes,
porten cabàs de ràfia,
cent cançonetes.
No cal dir com caminen,
és tot encís,
arriben, miren, aturen,
és tot somrís.
Els joves miren, desperten
d’un somni estrany,
entre la pols, la palla,
elles, què hi fan?
Vénen de casa seva,
tendre el trescar,
volen tenir farina,
però ara és gra.
Joves venten airosos,
l’ esmicolat,
destrien, consirosos,
la palla, el gra.
Se’ n tornen les més joves,
amb mig cabàs,
la mare les espera,
està esguardant.
Com l’ era, abans airosa,
es torna pau,
les cançons s’ allunyen,
quan tornaran?
Pensaments divins
Satanàs està finançant dues telenovel·les més.
Déu ha proposat berenar després del segon misteri.
Ahir, a l'infern, no es va poder desconnectar la ràdio.
Déu no hi és, està endreçant l' univers.
Si no peques més, no podràs entrar a l' infern.
Jesús torna, però no vol pagar peatges.
Déu no ha mort, no he rebut cap herència.
Al cel, la porta petita i vella és la dels justos.
Déu és on l' hem anat posant.
He anat a l' infern, només deixen menjar fesols i gasosa.