Dos poemes d'olives i deu pensaments educatius
29 Octubre, 2009 18:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre olives
El sol cansat el camí escurça,
troba en la serra l’amic planer,
ell com li conta contes de verd
sense cap ordre ni cap excusa.
Parlen del vent, de les ametlles,
del vell pagès que no té cap,
deixa el gran tros, es fa prou tard,
mira el gran ruc, tot són orelles.
El carro avança entre tenebres
d’un camí ample tan ple de res,
ara, ni en troba, no en queden tres
lluitant per totes les causes seques.
On són els fills?, on la tempesta?,
on raurà ara el gran menestral?,
només els queda pausa i pardal,
les quatre olives sense verema.
Una història
La plana desperta immensa, infinita
amb camps deixats, ara, inexistents,
no queda al poble ni ganes ni gent,
han fugit ben lluny cercant altra vida.
Les contrades parlen, parla l’olivera
sense grans contalles passa dia i nit,
en algun racó, deixà l’esperit,
mireu com raona, vol ser la primera.
Ha ben treballat formant les olives,
unes grassonetes, altres de tall fi,
n’hi ha que li singloten, com ho fa aquell fill,
que només demana força amb les tentines.
L’olivera calla, sola estossega
amb un crit de ràbia, se’n voldria anar,
tot mirant el cel, haurà de trobar
tot el treballar en tan boja empresa.
Olivera gran, tal vegada esquerpa
que del tot pertanys al callat Montsià,
escolta la veu, puix ve a relatar
una història dolça, una història vella.
Pensaments educatius
Els alumnes creuen, miren i se'n van.
Vaig posar un examen i allí es va quedar.
El pare diu que no treballo, jo tampoc tinc treva.
Avui, he après on m'he de confessar.
Podeu arribar a ser mestres sense cap necessitat.
No faig més teatre del que em pertoca.
He provat d'estimar els alumnes, però corren més que jo.
No puc sortir de la classe, segueixo sent pobre.
Un alumne sense por no es pot posar enlloc.
Els ofereixo aprendre i ho troben barat.