Dos poemes malfeiners i deu epitafis

25 Setembre, 2008 16:07
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Me'ls miro

 

Rius que s'acosten,

rius que se'n van,

un cel de broma,

cases de fang.

El temps es perd!,

massa temps hi ha.

Ja són les set!,

no em vull llevar.

Va, que el piset

s'ha de pagar

i ve l'estiu,

caldrà viatjar.

Les lletres vénen,

les lletres van

i de bestretes

no en donen cap.

Bramen els cotxes,

xiulen els trens,

corren els homes,

no tenen temps.

Es lleven d'hora,

per jeure tard,

cap a la feina,

cap al treball.

I jo me'ls miro,

dalt del terrat,

de casa meva,

on no es fa tard.

Terra de palla,

sostre d'estels,

seients de fusta,

taula de verd.

 

 

Sempre

 

Sempre,

en tombar el carrer,

arrecerat a la porta,

una flauta, un plateret,

una moneda d'almoina.

A l'hivern

el fred el pren,

li fa trontollar la boca,

per les teulades es perd

el sol, que va deixant l'ombra.

I el carrer,

gens que li agrada,

però mira tu per on,

és l'únic que dóna pa:

Voleu més bona raó!

A l'estiu

quina escalfor,

un barret de palla seca,

més de vint-i-cinc olors,

un xivarri sense pressa.

A la nit,

quan tanca fira

s'esmuny entre els vianants,

una cara, una petjada

i..., a reveure,

fins demà.

 

Epitafis

 

És una altra manera de veure la vida.

Hagués hagut de pagar el rebut de l'assegurança.

Canvio fetge per tres ampolles de brandy.

Digueu-li al metge que vull l'alta.

Si no em trobeu, parleu amb l'àngel custodi.

La corbata, l'acabo d'estrenar.

Necessito una mica d'esperança.

A l'estanquer, no li pagueu. 

Fins aquí, odiem fer cua. 

No sóc aquí per diners. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: