Dos poemes de silenci i deu pensaments educatius
14 Setembre, 2008 07:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Silenci
Cerca, en el silenci
de la tarda llarga,
un retall de llum
en un cel rogenc.
Avui, es confia,
encara que prega,
mai ja se l'escolta,
a la noia, el vent.
Tarda d'un marçot,
enfebrat i boig,
que, per no fer cas,
es perd a l'oblit.
El vent, quan tragina
els fulls nouvinguts,
els porta al clos
on reposa el riu.
Tarda com s'envola
fins al campanar
i, per no passar,
mourà la campana.
Passarà la vella
per l'estret carrer,
portarà al cistell
roba vella i fils.
Va a veure l'amiga
que, al llit, reposa,
impacient, ignora
remei pel seu mal.
La tarda com fuig,
darrere d'un núvol,
on vindrà la nit:
plena de silenci.
He trobat la mà
Avui, he trobat la mà,
era a la meva cambra
on els desitjos passen, empenyen,
on l'alegria s'entafora.
He resseguit les passes de tots
per tal de saber-me més bo
i, talment, no ho sóc.
Els calaixos m'han parlat
plens de murmuris i gemecs,
les parets perden, pels badocs,
la força de l'ésser joves.
Un silenci impetuós
em porta el missatge:
curt, inapetent
dels meus enemics.
No sabeu com, d'eixut, és el meu pas
per una terra forta i avergonyida,
veu com fugen els seus fills
que, de petits, nodria i estimava.
Com em faig recollidor
contumaç, estèril
i prego per tots
els germans fugitius.
Mes avui no, no vull endarrerir-me
en altres temps més copsats
perquè he trobat la mà:
em sento jove i fresquívol.
Pensaments educatius
Si ja estan asseguts, què més es pot demanar?
El món gira, encara que no féssim res.
Ells volen l'anarquia i un adult que els ajudi.
No tingueu por, com a molt: us poden prendre el pèl.
Porto el meu equipatge: Un guix, un llibre i una mica de temps.
Ells volen aprendre, però saben que es cansaran.
El seu tresor és una llibreta on guardar el que no entenen.
Procureu que el vostre món no espatlli altres més petits.
Innocentment, un mana fer callar tots els monòlegs.
Penseu que, un llum pobre, no dóna per a tots.