Pensaments festius (CXL)
26 Març, 2024 11:46
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em conviden a pensar, però el preu és car.
Si volo menys, hauré el dret d’aterrar?
He venut dos somnis al preu d’un.
Avui, he oblidat de mossegar-me.
Estic tan enamorat que he oblidat de qui.
No perdo temps preguntant: Què és el temps?
M’agrada perdre menys sovint.
De bitllets, mai tindreu la col·lecció completa.
He encetat una nova feina i he perdut el tap.
He regalat una espardenya a la núvia per si ha de fer de mare.
Els dies bons els guardo en capses de tres.
Demà mateix, podria ser dimecres.
Anava per a savi, però m’he perdut.
El problema de pensar és quan no trobes el cap.
Diu que m’estima i no em deixa manar.
Estic sorprès, ha passat un minut i no m’he equivocat.
Sortiré d’hora per si em convida tornar tard.
Creure a la senyora gairebé ha de ser un vici.
Treballaré per a veure si no cal pagar.
M’ha acomiadat per posar-me a pensar.
Li he explicat a un arbre el que és viatjar.
He perdut la son i no sé on l’he ficat.
Estic a punt de trobar una núvia rica.
De moment, només penso en respirar.
El metge vol curar-me, no suporto aquesta dèria.
Si m’apugen el jornal, no em sortirà el compte.
Primer, encaterinaré la sogra.
Menteixo mal, duraré poc temps.
No ho sé ben bé, però penso que festejo.
He rebut més condol pel ruc que per l’amo.
Estic de sort, si hagués comprat loteria no m’hauria tocat.
Des que mana ella, no ixo de la taverna.
És la tercera vegada que em llevo, hauré perdut la memòria.
No sé si comprar un despertador o obrir la finestra.
He comprat una llanterna, vull ser intel·ligent.
El dimarts vinent, compliré setmanes.
Quan vaig de viatge, em trobo a faltar.
No sé si és la bona nova o la nova no va.
Aprendré a mentir per si em toca judici.
Volia pensar, però m’he lluït.
Ara, somio menys, m’hauré tornat ric.
He descobert que, no mirant, encara ho veig.
Si vas lluny, tornaràs tard.
El millor de fer-se vell és que no requereix esforç.
Com era vell, somiava pagant.
Si arribo a ser intel·ligent, igual no neixo.
Estic aprenent a perdre, però m’atabalo.
En un tres i no res, ja m’he equivocat.
Normalment, oblido sense beure.
Darrerament, em guio pels crits.
Tinc sort, he trobat una feina on no perdo tant.
Estic content, han passat mosses i no m’han vist.
Si vaig, a poc a poc, no demano tant.
Ni vull pensar en tornar-me ric.
Com més guanyo, més jove em faig.
Em donaven feina quan esdevingué sord
Si em donen feina, qui la voldrà compartir?
He comprat una gorra per si puc menjar de franc.
Va ser arribar els quaranta i perdre el seny.
Pensaments divins (XCII)
26 Març, 2024 11:43
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
No sé si aniré a l’infern o necessito ajut.
Per a ser sant, amb mig miracle n’hi haurà prou.
Déu haurà d’ampliar dos dels set cels.
Déu no crearà un altre món per les crítiques rebudes.
No deixa de ser un miracle: respirar sense pagar.
He perdut dos llocs a la classificació de pecadors.
Per entrar prompte al cel, preneu la cua dels màrtirs.
Déu s’haurà fet vell, no s’enfada tant.
Cerco un polsim de fe, pagaré bé.
Judes farà un curset d’altruisme.
Buscant a Déu, m’he posat a l’infern.
Es prega no abusar de fer miracles.
Faré un curset de profeta, m’he de casar.
He canviat de sant, el vell m’ajudava poc.
Pensa el que vulguis, però guarda la fe.
Encara no he trobat el mossèn que em va batejar.
Va ser entrar a l’infern i regalar-me una creu.
Porto la gràcia de Déu i no sé on desar-la.
He hagut de fer-me capellà per a tastar el vi.
He guardat uns pecats per si hi ha rebaixa.
Ara, només faig pecats si estan d’oferta.
Judes provarà d’ensarronar Jesús sense córrer perill.
Ha de ser miracle: treballar i cobrar.
Si la població creix, quants déus més hi ha?
No sé per què Déu es privà de viatjar?
No em confesso perquè tinc la consciència gandula.
Si vas al cel, oblida la iniciativa.
És un sant mediocre, l’enganyen sovint.
Jesús vol canviar les ovelles per caragols.
El sindicat de forners no votarà Jesús.
Si aplego a déu, tindré casa i llit?
Aniria a l’infern, però hi ha poc peix.
No seria bon profeta, té poca expressió verbal.
He fet cap al cel per les ofertes.
Em moc poc, m’ha tocat un dimoni coix.
De les temptacions d’avui, no me n’agrada cap.
Si la vida és eterna, quin futur m’espera?
Sant Pere no hi és, igual està de baixa.
He anat al cel per a veure com es belluguen.
La penitència va ser llarga i decebedora.
He provat de ser déu, però no me’n surto.
Si heu d’anar a l’infern, no oblideu les ganes.
Em volia fer deixeble, però havia d’anar a peu.
He guanyat fe, però no l’he pogut vendre.
Darrere de cada creu, pot haver el Jesús amagat.
Judes ha gastat tots els estalvis en psicòlegs.
Només vull un déu per a evitar confusions.
Sóc un sant pobre, només tinc un devot.
Satanàs creu que els rucs són pecadors.
Era un àngel distret, només tenia cura de les plantes.
Havia d’entrat al cel, però m’han tret per murri.
Cada tres pecats, els poso un llaç.
Porto una setmana de gràcia i ja estic cansat.
Déu no m’escolta ni falta que li fa.
Sant Pere té enveja de Caront.
Cada tres sacs de pecats, és bo confessar-se.
No seré sant, he perdut el llibre d’instruccions.
Judes converteix el vi en aigua.
He fet un altre miracle, però no tenia premi.
Pensaments divins (XCI)
26 Març, 2024 11:41
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Possiblement, Satanàs passa de les temptacions.
No m’espanta el cru hivern de l’infern.
Déu ha perdut el registre de les trucades.
No puc anar a l’infern, no sé nedar.
No parlo amb Déu per si s’enfada.
Sant Pere pescava poc, els peixos coneixien la barca.
Els rics no volen anar al cel perquè és barat.
Si veneu l’esperança, compreu un poc de fe.
Voldria ser dimoni, però em costa volar.
Jesús representa l’equip dels perdedors.
Si faig el paper de Judes, qui m’estimarà?
Moisès només s’atipà d’aigua quan era petit.
Procureu que Déu estigui enfeinat.
Satanàs no deixa de ser un tastaolletes.
La glòria pagant, és una altra cosa.
No alceu cap pedra per si surt algun deixeble.
Jonàs va ser el primer passatger d’un submarí.
Jesús no tornarà al desert sense cantimplora.
Judes no farà de dolent, vol descansar.
A Satanàs li han pres les banyes d’or.
He decidit ser dimoni els caps de setmana.
Després del mar Roig, Déu no sabia on portar-los.
El veïns dels cel m’han portat a l’infern.
He hagut de tancar l’oficina de fer miracles.
Satanàs vol passar del teatre a la dansa.
He aconseguit que un dimoni em tempti més de dues hores.
Satanàs busca llenyataires per a les calderes.
Déu vol una verge que sigui obedient.
No seré àngel, les ales han pujat de preu.
Sant Pere no hi és, ha anat a fer claus noves.
El que més li costa a Déu és mesurar el temps.
Hi ha tants lladres que ni poden seure.
És bon profeta, però es perd sovint.
Per als petits, Jesús converteix aigua en gasosa.
El bo de l’infern és la manca de solucions.
Si vaig al cel, on desaré l’enveja?
Satanàs farà un curset de relaxació.
Si aplegues tard al cel, pagues penyora.
Volia ser déu, però era massa feina.
He deixat de ser profeta, no tenia futur.
Voldria ser déu sense perdre les butxaques.
Mai jugo amb Judes, sempre guanya.
Ofereixo tres miracles al preu de dos.
Anava pel carrer i m’han donat entrades per a anar al cel.
Parlaré amb un dimoni, me l’han recomanat.
He de pecar més, hi ha absolucions d’oferta.
A l’infern, redueixen personal per Setmana Santa.
Faré tres pecats més per tal d’omplir el sarró.
Déu somia que és a l’atur.
Faria el paper de Judes, però menteixo mal.
M’he posat a creure amb Déu pels miracles.
M’agrada l’infern perquè hi ha més disbauxa.
Si voleu fer miracles, haureu de matinar més.
Si Déu és omnipresent, diria que sobro.
El problema de Judes és que Jesús és el Mestre.
Amb nou rosaris donen tres cupons per a comprar fe.
No sé si Déu escolta, però tampoc mareja.
Per penitència, faig de dimoni auxiliar els caps de setmana.
Encara no sé quina gràcia puc perdre.
Pensaments educatius (LXXXIII)
26 Març, 2024 11:39
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ha estat un plaer no conèixer a la meitat.
Podeu recollir i emportar-vos els dubtes.
Abans de respondre el control, estudieu les ofertes.
Serà bon metge, sovint està malalt.
Estic perdut, he deixat els problemes a casa.
No els desperteu per si ja saben prou.
Consoleu-vos en perdre poc.
Estic content, tardo cinc minuts més en enfadar-me.
Entre esbarjos, aprenen poc.
Estic obligat a dir que va bé.
Llegeixen bé, però entenen menys.
Cada dia tardo més en retallar ales.
Els ensenyaria a dividir, però s’enfaden.
Avui, no es queixen; deuen somiar.
Els pregunto, però no es fan de mal voler.
Ensenyar és un problema de cinètica.
Dos aprenen, els altres no presenten contagi.
Tinc divuit ovelles i dos llops.
Tenen el dit gastat de tant llegir.
No sé on van, però no els puc seguir.
Posaré bones notes per si hi ha regals.
Ja saben que una no és una u.
De fet, no soc el més llest de la classe.
Tot i cridant, no aprenen a parlar fluixet.
Estic esbrinant on puc endollar els alumnes dolents.
Saben tant que aprenen sense mesura.
Intentaré no conèixer-los massa de pressa.
Procureu acabar la classe sense massa guanys.
A cada classe, m’encomanen els dubtes.
He d’augmentar el nivell, no es poden quedar sense oli.
Ho sento; els he dit que, si aprenen més, trobaran feina.
L’inspector diu que eviti les comes, no vol entrebancs.
Quasi aprenen de forma desconsiderada.
Que hagi mestre és un mal necessari.
Em nego a ensenyar-los a desobeir.
Gairebé tots, viuen sense dubtes.
Haig vint aprenents de malfeiners i un de manifasser.
He oblidat anotar que hem de treballar la memòria.
Avui, m’he amagat tres vegades.
Des que treballem en base dos, em costa posar notes.
Si trossejo la pregunta, és un examen parcial?
M’han tocat vint-i-cinc alumnes i un polític.
Prefereixo el paper, es poden fer embolcalls.
Els resultats de l’examen han estat bons, podré eixir del perill.
He baixat tant el nivell que ja sóc al mar Mort.
Estic fent un estudi de les excuses dels alumnes.
Si els amago els mòbils, podran caminar?
L’inspector vol resultats, a saber on s’amaguen?
Han superat el nivell; ara, l’aigua els arriba al nas.
Només tinc un problema i no el penso vendre.
Matemàticament parlant: un dos no és un tres.
Després de cada resposta encertada, crideu: Al·leluia!
Si voleu que un d’ells calli, demaneu-li comptes.
Posaré els excel·lents a la revenda.
Gaudiu les pauses abans de la tempesta.
Si l’aprovo, podrem sobreviure.
Tres no ho entenen, els altres tampoc.
La classe va ser divertida quan vaig caure.
En arribar al tercer nivell de concreció, no quedava ningú.
Epitafis (XCI)
26 Març, 2024 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Algú ha vingut, sento l’avisadora.
Des que no tinc queixals, dormo millor.
Deu ser la senyora, posaré cara de sorpresa.
Us faig saber que, demà, no em mouré.
Ni us comento com era de jove.
Va ser tancat el taüt i fer-se nit.
Només ressuscitaré si em surt bé de preu.
Demà no m’enfadaré, he posat una treva.
He sentit un veí qui pregonava la llibertat.
Si mors en un poble petit, hauràs de portar-te el taüt.
Si moro a la nit, trobaré el cementiri tancat?
No vull carn de pobre, té massa ossos.
Ni penseu en fer-me matinar.
Es prega no fer preguntes indiscretes.
No patiu, també us tinc presents.
Vull tornar a casa, no trobo les claus.
El metge m’ha dit que només seran uns dies.
Aquí, la quaresma dura mig any.
M’he fet descregut, no ixo ni per a anar a missa.
Avui, em toca rebre els perdedors.
Ho sento, però no n’estic per a anar de festeig.
He renunciat a la proposta de ressuscitar.
Fins i tot, menjaria sense sal.
Espero que, el proper en venir, ens convidi.
Encara no he trobat cap optimista.
Només vaig posar-me cremes el primer mes.
Els vaig ensarronar i encara no he pagat cap rebut.
Vaig demanar: mort ràpida i enterrament lent.
No sé on sóc, he de tenir amnèsia.
Algú sap la combinació de la caixa.
Tinc una veïna que sempre està a dieta.
Necessito un nínxol amb cambra de bany.
Un cop més, ella em fa parlar sol.
He canviat el vestit per un sac.
La senyora diu que no la faci enfadar.
Doneu-me pa, ja posaré les dents.
Estic content, ja no em cal sortir de casa.
Aquí, tampoc mano massa.
Tres terminis més i ja podré descansar.
Avui, no accepto més encàrrecs.
Ho sento, però faig horari d’hivern.
Des que soc aquí, mai em llevo d’hora.
He trobat diners i no sé què fer-ne.
Si us plau, els encàrrecs a la bústia.
El veí mut és el que té la campaneta.
He comprat un altre nínxol per als convidats.
Un any més i ja podré cobrar el subsidi.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
De vegades, em mostro pessimista.
He sortit algun dia, però també m’avorreixo.
Si no veniu prompte, us trobaré a faltar.
Estic content, he guanyat una aposta.
Epitafis (XC)
26 Març, 2024 11:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
Haig pau per donar i per vendre.
Espero que l’amo només vingui de visita.
Des que ha vingut la veïna, no puc dormir.
He decidit agafar-me un mes de vacances.
No tornaré, odio fer nosa.
Estic content, s’han oblidat de mi.
He decidit fer-me abstemi.
Deu ser la veïna, sento com crida.
He mort, però sense gràcia.
Disculpeu, estic preparant el viatge.
Tal com va, igual demà ja no hi sóc.
Només necessito una mica de greix.
Si voleu entrar, procureu fer bona cara.
Encarà estic cercant la solució.
Darrerament, dormo a estones.
Ha estat: Perdre les orelles i deixar de llegir!
He fet tard a una vida saludable.
Ara, no escric per mandra.
Si torno, qui m’acollirà?
Estic decebut, encara no guanyo mai.
Ho sento, estic en vaga de fam.
He encetat el paper de savi.
Estic delerós esperant les dents noves.
Eixiré, però doneu-me temps.
Algun dia, hauré de fer el llit.
Dubto que hagi sortit del llistat de l’atur.
Encara que em provoqueu, no m’enfadaré.
Fins ara, ja he perdut deu trens.
No sé el perquè, però estic desanimat.
Tampoc cal que et moris abans.
Ho sento, però m’han pres l’audiòfon.
Demà és l’aniversari, faré festa.
Al morir en dissabte, l’enterramorts no m’estima.
No he pogut anar al cementiri caminant.
Si hi ha vida eterna, quan es pot descansar amb pau?
He regalat el cos a la ciència, espero no ressuscitar.
He oblidat el concepte de pressa.
Ho deia la veïna que no es podia veure.
Continuo sent un home pacient.
Després, els dies fan de bon passar.
He fet un llistat dels qui vull visitar.
Ho sento, però encara no m’he recuperat.
Si mors demà, no entres a les ofertes.
He aconseguit deixar el vici de fumar.
Amb les presses, ha descuidat els encàrrecs.
He demanat, als Reis, un mòbil.
He deixat de ser un tastaolletes.
Des que m’he quedat sord, somio més.
No sé com ho farà el jutge per a portar-me a judici.
Aquest mes faré vacances.
No puc eixir, em falten les orelles.
Parlo poc i caic malament.
Menys mal que no he sortit, s’ha posat a ploure.
Estic tremolant, la sogra no es troba massa bé.
Estic sense llum, qui no ha pagat el rebut?
M’han posat un llibre de cuina per si de cas.
La propera primavera, vull un taüt de color verd.
Ha de fer temps que no plou, m’han portat flors de plàstic.
Si surto d’aquesta, em faig protestant!