Us parlo d'una engruna i set poemes més

13 Març, 2024 09:16
Publicat per jjroca, Poemes

Us parlo d’una engruna


Heu de venir, si cal,

a la fira tardana

on el vell fred proclama

com l’estiu li fa mal.

Li agrada més la neu;

del riu, els canelobres,

aquells joves mediocres

qui volen ser els hereus.

Han de venir, si cal,

a veure plorar el nin

quan la mare s’allunya.

Us parlo d’una engruna,

un sospir, un gotim,

que oblida el vent de dalt.


Vaig posant-me tebi


Esclau del meu ofici

i del meu cos poruc;

avanço, tant com puc,

cercant un benefici.

Però, de sobte, trobo un déu

amb esperit mediocre;

em diu que, sent tan pobre,

millor és viatjar a peu.

I manego el silenci

fins que aplega la nit

i pujo a la pallissa.

De tant en tant, a missa

va demanant per mi

i vaig posant-me tebi.


Els dies que he perdut


Els dies que he perdut

en somnis ben lleugers

els poso en un paper

per a haver aixopluc.

Mentides m’ha contat,

gairebé sense mida;

per cercar la mà amiga

he perdut el combat.

Com tornaré a ser

victòria d’enemics

qui cercaven la lluna.

He guanyat, una a una,

les paraules que escric

sense saber el perquè.


A la vora de l’infern


A la vora de l’infern,

viu la tenebra;

si la porta és oberta,

prompte, no hi és.

El meu amic dimoni

és molt sorrut;

el voldria ben borni,

però no puc.

A la vora de l’infern,

hi viu un ca

qui les portes vigila.

Quan em veu, de seguida,

em demana jugar;

més a l’hivern.


La mestressa


Sense pressa,

demano eixir

i la mestressa

vol dormir.

A taverna,

vull anar,

però és plena

a vessar.

La mestressa

posa els plats:

poca menja

i vi barat;

si no es queixa,

és punt i a part.


En Jesuset


Els nadals

han de ser bons,

plats ben grans

i molts torrons.

A l’estable,

en Jesuset

està despert

guaitant els altres.

Com els Pares

estan callats,

res ha de dir.

Han de venir

pastors sensats,

gelats com marbre.


Una pedra a la sendera


Una pedra a la sendera

es queixava de la sort,

com voldria anar a port

per a veure qui navega.

Però la barca és vella

i la pedra no vol nedar;

com voldria navegar

si la mar fora menys seva.

Una pedra em comenta

que l’aigua no li convé

per si li fa la traveta.

En el sec, no hi ha problema

i, si la pluja esdevé,

sempre demana una treva.


Cansats els ulls


Cansats els ulls

i llarg el sacrifici,

el seu ofici

ja és prou lluny.

Ara, es lleva

del rabent llit,

un esperit

com el turmenta.

Poques les passes

per prendre el sol

a la gran plaça.

El cap carbassa

va allí on vol

manta setmanes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: