Una bandera i set poemes més
17 Març, 2024 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes
Una bandera
A resultes de no ser,
passo la vida sencera
tot cercant una bandera
que no sigui de paper.
Els colors els vull ben vius,
ben posats a cada banda,
que mantinguin llur caliu
per a portar-me a casa.
Allí, junts, al rebedor,
al costat de la finestra,
han de fer de bon portar.
I quan vingui el matinar
que, en marxar, no portin pressa
per pertànyer a un altre lloc.
Com havia poc diner
Com havia poc diner,
vaig comprar-me una tassa
d’un color ben bé carbassa
on encabir prou cafè.
M’agrada la dolça albada
quan arriba primavera;
en el cel, queda una estrella
diria que enamorada.
Com havia poc diner
ni anava a la taverna
fins tenir la setmanada.
La taula està parada
amb tres amics de la gresca,
ja sé qui perdrà primer.
Ruc de mala cara
És l’estiu qui odia ell,
aquell ruc de mala cara;
la sínia està parada
amb poca força de vell.
Ha comptat seixanta tombs
i no pot ni caminar;
noto com es vol parar,
però l’amo guanya el pols.
Amb ben poques fuetades
sento l’aigua com s’enlaira
i va fent cap al reguer.
La pomera, el presseguer
com riuen i fan la gràcia
en sentir arrels mullades.
Quan aplegui la fe
Talment, hauré de dir,
estimat Llucifer,
com la raó em perd
perquè haig de penedir.
Amb dos pecats mortals,
em lliuraré a l’infern;
és llogaret desert
de gojos i cabdals.
Puix haig minso diner
per comprar absolució
al preu del vell mercat.
Millor que prengui part
per trobar solució
quan aplegui la fe.
Venen les creus
Comenta l’ametller
que la flor no ha espera
i acosta primavera
sense deixar l’hivern.
Les roselles comenten
que el pagès ha sembrat
i colliran el blat
per a dur-lo a les eres.
La mula dona tombs
i el veí s’encomana
a estimar tots els déus.
Després, venen les creus
quan el minyó té gana
i s’enlairen les pors.
Guanyar nova mel
Seré com jove abella
qui, cercant la dolçor,
es queixa de la flor
abans de primavera.
Properes són les presses
per guanyar nova mel,
les fa eixir el recel
de lluitar amb les més velles.
Però l’home traïdor
enceta la collita
per a anar al mercat.
L’abella ha deixat
de ser jove i bonica
en perdre el seu tresor.
Vell matalàs
La joia venia
a cercar el meu cor,
va guanyar la por
en trobar el nou dia.
Al regne dels sants,
no he trobat tenebres
ni tardes tan fredes
en tots els voltants.
Llevar-se al matí
del vell matalàs
de cotó i de llana.
Passar la setmana
per si saber si el gras
arribarà al veí.
Una menjada de pobre
Si la feina s’encomana
vagi a casa del veí;
a les nou, ha de ser al llit
puix el matinar li agrada.
I treballar i treballar
per a comprar espardenya,
com la gana es fa ferrenya;
del repòs, ni en cal parlar.
Fent més hores que un rellotge,
ha comprat cabàs i aixada
per a anar, sovint, a l’hort.
Entre albergínia i pebrot,
posarà col i patata;
una menjada de pobre.