Pensaments festius (CXXX)
01 Abril, 2023 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Quan ja guanyava, arribà Déu i canvia les cartes.
No soc massa gran, però ocupo tot el lloc que puc.
Doneu oportunitats als joves, deixeu-los plorar més fort.
No tinc més amics, el hauria venut igualment.
Quan pugis més alt, veuràs on es queden els peus.
El primer defecte de l’home és tenir un cos que els altres veuen.
Tinc prou dies per saber que no són meus.
Déu escriu al cor amb la nostra sang.
Tots es confonen, creuen que només soc jo.
Triomfar requereix una bona mitja part.
No és bo escriure tant, poses massa taques al mateix full.
Escriure no és plorar, el plorar és imprimir-ho.
Tinc un cervell massa enfeinat per saber on pot arribar.
La felicitat és el desgavell de les sensacions.
Cap dona serà estimada si no amaga la seva poma.
Cap mar estima les seves platges.
L’alegria de fer-se vell és la llunyania del món.
La religió no deixa de ser un altre negoci piramidal.
El cos és el vestit que m’han posat.
El cel és el regne on l’amo no va mai.
El dimoni no és dolent, només aspira a ser àngel altre cop.
La creació va ser l’expressió més poruga del saber fer de Déu.
El mossèn em ven un regne que no és seu.
El cap no pensa si el cos no el porta al lloc adequat.
Un fantasma és un ser massa inexpert.
Us donaré una poma si oblideu d’on vinc.
L’únic problema de les núvies són els nuvis.
Estic prou sol per a saber que soc jo.
Cap guerra sol acabar abans d’hora.
Estic perdut, els altres no saben que els faig por.
No crec en el futur, però s’apropa de pressa.
Procureu no ser imprescindible ni inservible.
El més difícil de ser pare és ser fill.
Si sabeu que he mort cal que m’ho digueu.
Morir és un viatge fosc i solitari.
He vist el sol, espero que sigui de dia.
Li he dit que la vull, he oblidat: Per a què?
És bo aprendre, però plorar és necessari.
Pocs morts saben o volen aprendre.
Necessito més dies de por que d’alegria.
Estic sorprès, m’equivoco i el cel no cau.
Jesús porta sandàlies, el Papa deu anar descalç.
No puc parlar altre idioma que el que no conec.
El silenci és el regne dels xerraires.
Mariner, bon mariner i set poemes més
01 Abril, 2023 18:13
Publicat per jjroca,
Poemes
Mariner, bon mariner
Mariner, bon mariner,
posa vela si fa vent.
Navegar per navegar,
dona ben poca saviesa,
enllà la mar, hi ha la promesa
de ser feliç i guanyar.
Mariner, bon mariner,
pinta la barca de nou,
escolta l’aigua com mou,
com convida a trobar fe.
Si les muntanyes de la mar
són més altes i feixugues,
procura aprendre com cures
si et conviden a plorar.
Un seguit de mentiders
A la vila dels sabuts
mai trobaràs qui escanya,
massa són els rics i els muts
per a aprendre a la batalla.
Les festes seran paganes,
els vilatans convidats,
cap ni un haurà pagat,
el beure serà debades.
Però s’apropa el dilluns,
el batlle vol posar feina
i guarnir tots els carrers.
Un seguit de mentiders
hauran demanat nova eina
i es van perdent els ensurts.
Tot és ben lligat
En el reialme ver,
on viuen els fantasmes,
se senten les proclames
d’un reietó sever.
Servents ben encongits
es lleven a l’albada,
la taula està parada
amb dolços i fregits.
Són menjades de carn
quan la cacera és bona
i curt és el sermó.
Quan no, hi ha processó
i missa de la bona
on tot és ben lligat.
Hem de claudicar
Com us podria dir
que m’agrada l’escola
quan aprendre no toca
i podem no complir.
Jugar de bon matí
a córrer pels carrers,
aplegar els primers
i lluitar sense fi.
Amb les butxaques plenes
de pedres o cigrons
per tal de turmentar.
Però hem de claudicar
quan venen crits i trons,
corretges o espardenyes.
Venen el grans
Valent com el qui més,
me’n ric i escridasso,
com tremolen, quan passo,
els porucs minyonets.
Però venen els grans,
el meu regne s’acaba,
com fujo, cap a casa,
per a cercar el resguard.
Els diumenges, a missa,
aprenent a pregar
per a guanyar la guerra.
Passa la tarda plena
de ganes de fruitar
amagant la por minsa.
Somiar un moment
La feresa de la ment
em porta per carrers amples,
cases velles, noves cases
on s’amoïna la gent.
Tan bon punt el sol es lleva,
posa feinada i camí,
és un venturós veí
qui sempre va a la seva.
La feresa de la ment
es trastoca en bogeria
quan va perdent el seu nord.
Haig la gràcia d’haver por
només per a passar el dia
i poder somiar un moment.
Cercant les bones obres
Segrestador dels meus somnis
ha quedat com un senyor,
soc un home perdedor
foragitat dels negocis.
Aprenent de somiatruites,
captaire de no fer res,
passa el dia, acaba el mes
i he perdut ganes i fruites.
De més jove, fredolic,
enemic del llarg hivern
i malfeiner entre hores.
Tot cercant les bones obres,
passo camins i carrers
per si em lliuro d’enemic.
Em gronxaria a la lluna
Em gronxaria a la lluna
si hagués estat valent,
però sent tan obedient
no guanyaré ni una engruna.
Els joves han de ser així:
Entremaliats i viatgers!,
nosaltres, per no poder,
ni del món podem eixir.
Em gronxaria a la lluna
en ser a la primavera
per a guanyar el seu amor.
No seré gran lluitador
i la mossa, qui m’espera,
és prou amable i més bruna.
Poemes curts (CXX)
01 Abril, 2023 18:11
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En Joan
va demanar:
bossa gran
per al dinar,
li'n van donar?
Són els gojos
de la mort:
menjar dolços
sense por,
amb riures bojos.
Quan començo
a caminar,
com delero
en pensar:
Ho he de deixar?
Mai demano
per a mi
quan proclamo:
Soc feliç!,
després, callo.
He posat,
vora el coixí,
un esclat
i m'he dormit,
soc ben rar.
Amb les ganes,
faig garbuix,
de vegades,
un xic més fluix
per si tardes.
Poseu-me pa
i vi en el sarró,
com vull anar
a l'alturó
sense grimpar.
A les portes
de la mort,
dos tanoques
tenen por,
també, ploren.
Una jove
ha demanat:
omplir el cove
de regals,
ha de ser noble.
A les voltes
de les nou,
venen totes
per si mou,
el vent, les hores.
Un capvespre
ha de venir,
el meu mestre,
per a dir:
Ets un maldestre!
Quan el tren
va per la plana
és el vent
qui li demana:
No ens aturem!
La princesa
del meu cor
diu que pesa
el mal record,
ho sabrà ella?
Un dimoni
em vol vençut,
un xic borni,
un tot mut,
no cal que ho provi.
Posaré
llum i paper,
escriuré
del què no sé,
me'n sortiré?
Massa temps
i pocs diners
van ensems
sense interès,
hi són presents.
Al corriol
del vent,
com plora el mussol,
però ningú el sent
fins que es pon el sol.
Les mentides
van al pas,
entre vides,
entre nyaps,
enmig ferides.
Quan ve el fred
de bon matí
dins l'hivern
que ja és aquí,
ho deu saber?
Patufet
sortí de l'ou
vestidet,
sota una col,
era a l'hivern.
La formiga
en el camí
va fent via
pel matí
i a migdia.
Ningú sap
quan la pobresa
menja el cap
a la saviesa,
fa sa part.
Epigrames (CXX)
01 Abril, 2023 18:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
Amb la bona nova,
me'n vaig a dormir,
espero l'eixir
si la mort no em troba.
A la banda
dels parents,
cal fer estada
massa temps.
Una mossa
m'ha de dir:
Pren la bossa
i a dormir!
Em demanaria,
mon preat amor,
pertànyer a l'enyor
abans del migdia.
No vull regne,
dalt del cel,
buit de mel
i ple de fetge.
Estimada lluna:
Quan aplegui el sol,
vesteix-me de dol
puix l'amor no cura.
Massa riures
a la font
i ésser lliures
quan no es pot.
A la núvia
que he cercat,
quan s'enfila,
mai se sap.
I quan sigui
saberut,
esdevingui:
tou, vençut.
A la casa
del gegant,
menjar poc
és fer deu plats.
Per anar
a festejar,
cal aprendre
a no fer tard.
Amb seixanta
solucions,
els negocis
mai són bons.
Porto hores
de dormir
i no sé
on haig el llit.
Quan la feina
es fa pesada,
cal aprendre
altra vegada.
Ni el ruc,
quan dona tombs,
es pregunta
on va el món.
No vull hores
sense son
ni garlaires
a l'entorn.
Quan la barca
va a la mar,
només prega
per tornar.
Amb més palla
i menys gra,
hi ha qui passa
o se'n va.
Com em deia
un savi antic:
qui se'n reia,
ara, és amic.
La mossa demana
vestit per ballar,
com no podrà anar
ni li farà falta.
A la casa
del sabut,
qui més mana
és el menys ruc.
Li demano
per sortir
i quan planyo
es riu de mi.
No hi ha hores
en el món
si no hi són
les que a mi em toquen.
Quan la lluna nova
se'n va a dormir,
la sento com plora,
no ha trobat coixí.
L'oreneta
refà el niu,
està contenta,
és prop l'estiu.
Si m'estimes
de valent,
quan em crides
dolçament?
Parlaré
quan vingui el llop,
li diré
com tot és fosc.