En Jesús somia i set poemes més
24 Abril, 2023 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes
En Jesús somia
Allà, més lluny,
la pasqua s’endevina
i una boirina
em treu el llum.
Setmana Santa
amb llargues processons,
hem de ser bons
des de l’albada.
En Jesús somia
un somni estrany
on hi ha una creu.
No en soc hereu,
glatir no em pertany
per guanyar un dia.
M’agraden les formigues
M’agraden les formigues
quan viatgen pel camí,
per a cercar un bri
i viure a les fatigues.
El blat és verd
i, dessota del cel,
demana un xic de mel
per viure satisfet.
M’agraden les formigues
en el dolç viatjar
a un formiguer proper.
Voldria ser
qui calla per guanyar:
cirera i quatre figues.
Vull que despertin els rius
Les roselles en el camp
anuncien primavera,
com el blat ja no té espera
va creixent en el sembrat.
El minyó, mirant el cel,
vol guaitar les orenetes;
com vindran, ben satisfetes,
amb guspires de recel.
Hauran desfet els seus nius?
Trobaran la palla i fang
per a enllestir sa casa?
El minyó té son encara,
primavera va endavant,
vull que despertin els rius.
Em posaré a treballar
Em posaré a treballar
en una empresa tardana:
sentir el so d’una campana
quan el sol vulgui grimpar.
Haig mil feines per a fer,
algunes de principals:
xerrotejar amb els pardals,
badallar a tort i a dret.
M’he cansat de no fer res
perquè la pensa no és poca
i m’escurça les setmanes.
A casa, hi ha males cares,
però ni obro la boca
per si criden encara més.
Caminant cap a l’infern
En el riu del desconcert,
baixen les aigües ferrenyes,
he de posar-me espardenyes,
però encara em pren el fred.
Malaguanyat dels bons déus,
espero hores tranquil·les;
de fet, em sobren sis vides
quan soc enmig dels ateus.
Caminant cap a l’infern,
he trobat dos capellans
amb les panxes ben rodones.
He estat cercant les dones
per si em volien salvar,
però estaven de recés.
Plora una formiga
Al bell mig del formiguer
veig com plora una formiga,
ha estat ben bona amiga,
però un dia es perdé.
Va deixar el gran corriol
per anar a cercar una tija,
veié el soldat qui crida,
li digué que torni al solc.
Però va passar la nit
en el si d’aquell gran bosc
i va tornar a l’albada.
Com la tija no agrada,
l’han posat a la presó
per haver tan gran delit.
La barca és gandula
Mariner, bon mariner,
torna de pressa al port,
el dia es torna ben fosc,
cal aplegar el primer.
Però la barca és gandula,
es gronxa als trencacolls,
no gosa sentir el soroll
que el feixuc vent li procura.
Mariner, bon mariner,
a port, t’espera la mossa
qui prega per a que tornis.
Que no vinguin aquells somnis
d’una barca que s’enfonsa
fins aplegar a l’infern.
Els set savis
He aplegat a la plaça
per a trobar els set savis,
tres són concos, quatre avis,
sis malfeiners i un no es cansa.
Avui, en ser al dimarts,
toca parlar de la guerra,
dos van ser a l’escomesa,
els altres cinc, amagats.
Quan va venir la fortuna
els va trobar enfeinats
i va tornar cap a casa.
Sento el matí com avança
enmig de nous disbarats,
no en trauran ni mitja engruna.