Pensaments divins (XLVII)
14 Març, 2020 16:16
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs permetrà la venda de castanyes tot el mes de gener.
A partir d'ara, les calderes seran més altes.
Vaig haver un judici ràpid amb advocat d'ofici.
Déu diu que els dissabtes es prendrà festa.
Dos dels nous apòstols demanen assegurança de viatge.
Jesús vol continuar menjant a la casa dels rics.
Satanàs no entén els dimonis assenyats.
Les assemblees de sants es faran en taules rodones.
He demanat a Déu una pròrroga per a assistir als carnavals.
Déu promourà les acadèmies d'idiomes.
No sé si podré entrar a l'infern, Llucifer m'ha venut entrades falses.
Déu reduirà el pecat de gola posant més gent a la terra.
Judes vol perfeccionar mètodes d'engany.
Déu ampliarà el cel per si troba rics que siguin justos.
Vull anar a dormir al cel, he de portar coixí?
Déu és el meu Pare, aplegarà a la dependència?
He d'anar a veure a un sant, a quina finestreta m'adreço?
Els pollastres sencers tenen festes els divendres de quaresma.
Jesús anirà a cercar apòstols a les oficines de l'atur.
Per als nous miracles es demanarà tres certificats mèdics.
Satanàs acollirà a pecadors sense sostre.
Déu allargarà la vida al col·lectiu de vídues.
Tres homes justos han demanat rescindir el contracte.
He sentir a dir que els preus de la salvació han pujat.
No sé si vull anar a l'infern, hi ha poc jovent.
Posats a demanar, vull un dimoni ecologista.
He anat a l'infern i no és com ho conten.
Quan aplegui al cel, quins certificats necessito?
Sant Josep encara no mana.
Porto uns dies a l'infern i no he vist cap caldera.
Vull anar a l'infern, m'han dit que gairebé tots són homes.
Vull aprendre a fer miracles, ho he posat a les demandes.
Jesús és el Fill de Déu, però no crec que s'assembli al Pare.
He demanat, en entrar al cel, poder saltar-me alguna missa.
El que més m'agrada: Que em confessi Satanàs!
He anat a pecar i no m'han deixat.
Déu va crear l'home quan es trobava cansat.
Avui, Déu escoltarà els muts.
He pecat suficient per a no haver dubtes.
Satanàs, quan em veu, ja somriu.
Llucifer diu que, avui, vol la carn poc feta.
Ja m'ho pensava que Déu era ecologista.
La Verge ha demanat a Déu que posi més enciam a la terra.
Jesús hauria estat un home ric, però havia de viatjar.
Jesús va viure sempre entre fustes.
Sant Josep va anar a Egipte sense dir d'on era.
Moisès creu que, ara, amb tres plagues n'hi hauria prou.
Aaron hauria de ser el patró dels intèrprets.
Suposo que Herodes no volia perdre les eleccions.
Sant Joan Baptista només batejarà de març a octubre.
Satanàs li proposa a sant Josep canviar la somera per un camell.
Sé que aniré a l'infern, però no vull matinar.
Jesús, aquest cop, vol anar a un lloc on no faci fred.
Es fa saber que, en lloc de paràboles, Jesús farà servir còmics.
Satanàs està consultant preus de lloguer per a calderes.
Déu ha demanat cobrar un percentatge per la utilització d'energia solar.
A partir d'ara, els miracles no desgravaran pecats.
Déu està preocupat per l'índex d'ateus.
Al tercer pecat mortal, tindràs dret a una amonestació.
Pensaments educatius (XLVII)
14 Març, 2020 16:13
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em pregunto què menja un virus de la informàtica.
No ha de ser bo que opinin sense xisclar.
Fa cinc minuts que sóc a classe i encara no m'han fet fora.
Suposo que mosseguen bé.
Els he manat deures: callar i dormir.
En un tres i no res, ja m'hauré amagat.
Saben llegir entre línies, el camí és més pla.
Han descobert que dos i dos són més que tres.
Aprofitaré l'ocasió per endreçar l'armari.
Va ser: aprendre i apagar-se el llum.
Saben prou per a no deixar de respirar.
No haig alumnes dolents, tots saben ignorar-me.
Avui, faré el tercer control del primer descontrol.
Estic pendent de les notes, però igual dormo.
Faré saber a les àvies, les virtuts dels seus nets.
He deixat de pensar per necessitat.
En tinc set de la ceba, però tendra,
Ara, ja no em disgusto, només flamejo.
Ha passat la veritat tres vegades i no l'ha vist ningú.
Els he donat: tres raons de pes i dues de força.
O malparlen de mi o hi ha un terratrèmol.
El millor de ser mestre és si han après a creure.
Penso que tenen dubtes, però fan de mal emportar.
No sé quants hauran d'aprovar, però seran més dels que esperava.
He fet un plantejament seriós i la meitat s'han adormit.
No puc parlar, m'ho ha prohibit el sentit comú.
Ja són a classe i, ara, què toca?
Mai els demano volar massa baix.
Acceptaré totes les respostes de més de cinc lletres.
He provat de treballar una oïda selectiva.
Mai sé si dubten quan toca.
He assolit dos conceptes i els hem endreçat.
Un dia d'aquests igual l'encerto.
La classe va ser magistral, però no hi havia ningú.
En un tres i no res, m'han deixat verd.
Fa una setmana em van escoltar, què més vull?
Si pensar fóra bo, ja estaria prohibit.
He trobat la saviesa amagada i tremolant.
He descobert un alumne amagat sota un full.
L'inspector es va acomiadar de pressa.
Mai he sabut quan tenen una porta oberta.
Fa tres dies que busquen la raó.
Avancen prou, aplegaran a la mar?
Van perduts, volen ser savis i rics.
Necessito pics i pales per a començar el curs.
Els faré parlar per a veure si els trobo.
Necessito alumnes amb més set.
Ahir em vam preguntar, ho he gravat en una plata.
Els he comprat aixades per si de cas.
Han de pujar al tren, trobaré per on passa?
Procuro despertar-los estalviant els sorolls.
Vull dubtes que facin de bon guardar.
Farem un seguiment dels dies malfeiners.
Tres alumnes no em parlen, sis no em veuen.
Han de saber que aprendre és un país ignot.
Coneixen dues llengües, però no les mosseguen.
Em pregunto: Què fan tantes orelles juntes?
Fa dues hores que pensen, ja poden trencar la closca de l'ou.
És bon alumne, mai treballa quan plou.
Necessito més finestres amb ampit.
Provaré de resistir deu minuts més.
Treballo la comprensió escrita, faig dictats de quatre paraules.
Mai endevino com repartiran els accents.
El missatge era clar: Fer enrabiar el mestre.
He desconnectat i no n'he perdut cap.
Suposo que ja en saben més que jo.
Per a aprendre i set poemes més
14 Març, 2020 16:09
Publicat per jjroca,
Poemes
Per a aprendre
Per a aprendre
cal saber:
comprar i vendre,
quedar bé.
El llevar-se
pel matí
i llençar-se
al gran glatir.
No sé com
hauré d’eixir
d’aquest tancat.
És gran trellat
per a qui
vol ser colom.
És llavors
En les vanes
il·lusions,
no hi ha cambres
ni salons.
És el terra
llaminer
on s’esguerra
el poder ser.
Manta riures
van al fons
del preat cor.
És llavors
quan els sermons
guanyen l’escriure.
A la llar, demano
Una flor malmesa
pel fred de l’hivern,
com plora i es bressa,
oblida qui és.
Un rajolí d’aigua
ha quedat gelat,
ni meno paraigua
ni pujo al terrat.
A la llar, demano:
haver bon seient
i una nit lleugera.
Amb la cuina encesa,
veig un foc content
qui enyora nostramo.
Car home sóc
Escric així:
a lloms de la ignorància,
amb res a dir
quan plany la gràcia.
He estat absolt
d’aquell gran compromís,
lluny de qui vol
trobar son paradís.
Car home sóc
posat en una terra
de perdedors,
volem amor,
dormir en la nit freda
i esbrinar un poc.
La dolcesa de les fulles
La dolcesa de les fulles
com se’n va rierol avall,
ha estat el darrer estrall
qui me les ha fet porugues.
Els arbres, sense recança,
han donat tot el seu fruit;
si ho posem a la balança,
hem de dir que el cor retruny.
Mal vestits, amb massa dèria,
avancem cap al no ser
amb una força poruga.
Algun cop, farem la muda
per lliurar-nos al plaer
de confessar nostra misèria.
Caminant sense camí
Caminant, sense camí,
com va cercant l’aventura,
algun déu com li procura
ésser valent i mesquí.
Treballarà per un sou
i festejarà amb la gana,
menjarà, sopes amb ou,
dos cops o tres per setmana.
Caminant, sense camí,
vol ésser ric un capvespre
i compra dolça alegria.
Més a prop de la follia,
ha deixat de ser maldestre
quan pensa com un botxí.
Entre somnis i mesures
En el dubte raonat,
cada pensa haurà sa part.
Avancem, sense remei,
per un país dissortat
on l’avern posa la llei
i la vida vol anar.
Entre somnis i mesures,
s’entrebanca el cervell,
cada dia es fa més vell
i el conviden les pressures.
Entre tots, farem bonior
i la certesa és llunyana,
en sap molt més una aranya
qui mai prova d’anar enlloc.
Un dia ve la mort
He passat l’estret camí
que em demana la prudència,
viure bé és una ciència
qui mai prova de fugir.
Entre planes i alturons,
com van passant les setmanes,
cerquen quatre moments bons
i, sovint, com s’entrebanquen.
Els homenots som així:
bastits amb restes de seny,
hem de trobar bona llei
sense saber com eixir.
I un dia ve la mort,
ens recull i ho perdem tot.
Epitafis (XLVII)
14 Març, 2020 16:05
Publicat per jjroca,
Epitafis
Al nínxol del costat, hi ha festa.
Menys mal que he mort!
He de sortir amb cotxe de difunts?
Sé que no vaig a la moda.
No m'han deixat ni per a segells.
Estic escrivint les memòries.
Porto el compte de les vegades que véns.
Quasi ho tinc tot perdut.
Va ser: parlar i deixar de riure.
Necessito els ossos del peu dret.
Tampoc cal que facis la gara-gara.
Avui, tornaré enfadat.
Haig massa anys per estar trist.
Més que res, necessito il·lusió.
D'aquí no res, ens veurem.
De moment, no necessito diners.
No m'acostumo a restar callat.
M'estranya que no em faci mal res.
Haig temps, vull aprendre idiomes.
Suposo que ho dius amb bona intenció.
Encara no sé quan em va caure la galleda.
Dos mesos més i a cobrar!
Necessito una còpia del testament.
Apunta't les dades per si et perds.
Tan prompte arribes, fes-m'ho saber.
He anat a rebre un enemic.
Tres cops a l'any, vull vacances.
Pràcticament, no em medico.
Què em contes?
Estic content, encara m'enfado.
Dormo bé, però no somio.
No endevino com et dius.
Ara, guanyo més a sovint.
He deixat de reivindicar.
Gairebé, he deixat de fumar.
Suposo que el món encara roda.
En fer un badall, vaig perdre dos queixals.
He anat al magatzem a buscar sal.
Ho sento, havia sentit dir que estaves aquí!
He discutit amb el perruquer.
Zona adaptada per als malfeiners.
Enceneu els ciris a l'àrea d'extintors.
Haig problemes digestius.
Proveu de mirar enrere.
De fet, no puc perdre molt.
Deixeu-ho ben recollit.
Segueixo en dieta rigorosa.
Haig el colesterol baix.
Ja m'ha passat el disgust.
Encara no ens havíem acomiadat?
Segueixo pensant amb l'endemà
No m'importa el físic.
Ahir, no vaig poder rebre ningú.
Es pot saber on estaves?
Gairebé ja sóc un frare cartoixà.
Pensaments festius (XLVII)
14 Març, 2020 16:02
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Avui aprèn d’ahir i ha de pagar el demà.
El temps és un riu que viatja sense portar aigua.
He descobert que un dia són vint-i-quatre bones intencions.
Un cop vaig guanyar i encara no ho he paït.
El cos el van fer per acompanyar-nos, però sovint es revolta.
Tinc la ment clara, necessito més vi.
Mireu el sol, és ben gran i encara fuig.
Ho accepto, el monòleg és per a mi sol.
Necessito aire i sol venir, tot és estrany.
Déu ens pren els dies, sembla que el seu armari és més gran.
Porto mitjons nous i encara no ens hem presentat.
Em van donar prou diners per a robar-me els somnis.
No descobriu el primer secret, la llista no l’acabaríeu mai.
Un científic és un home que mira i pensa que veu.
Si sortiu de viatge mai us descuideu el son.
Confio deure tot el temps permès.
L’errada de Déu va ser no passar comptes.
La vida és injusta però es passa el temps provant d’ajustar-se.
Dos homes volien el mateix, un va haver de morir.
La mort no existeix, ha deixat de viure.
No tenia gana, però preferia estar tranquil.
Estic molt neguitós, he arribat a ocupar sis llocs.
Quan dormo, m’estimo més.
He trobat l’equilibri, però corre més que jo.
Mentre la vida passa, provo de seguir-la.
He arribat a una conclusió, però no sé on l’he posat.
He provat de ser pobre, però la gana empeny.
Tinc un problema d’identitat, aquest llapis no sé qui és.
Sigueu humils i compreu gomes d’esborrar.
Per què m’enfado, si sé que m’ha de passar?
Si els diners us fan nosa, de segur que algú us ajudarà.
L’aigua deu ser bona, forma una gran part del vi.
Ser ric és no tenir dubtes per pagar.
Fins el darrer dia, no vaig passar pel meu davant.
Estic preparat per morir, ja no sé endeutar-me més.
En morir, el cobrador d’assegurances, el van posar a l’atur.
Cal enamorar-se, la intel·ligència ha de descansar.
No penso, volo si puc i el temps és dolç.
I Déu manà a Caïm que fes turisme.
Fer esperar a una dona és anar contra natura.
L'home du més marques al cos que el bestiar.
La dona vol treure l' home de casa per a fer neteja.
Pensar és tan estrany que gairebé ningú ho fa.
I Déu va posar la nit per poder dubtar.
Poemes curts (XLVII)
14 Març, 2020 15:57
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el color verd,
veig el prat festiu,
on l'amor tot riu
mentre res es perd,
és poruc, gasiu.
Haig per ventura
el ser traginer
quan l'amor primer
envelleix i cura
d'un passat proper.
Dolça solitud
qui cerca aventura
entre la pressura
d'un amor nascut
i que no vol cura.
Festejar em plau
quan ve primavera
i anem a l'era
per veure com cau
el sol sense pressa.
En el racó
de les hores dolces
no he trobar les noses
que fa témer al cor
innombrables fosques.
Porteu-me amor
abric a aquests pocs versos,
sense interessos,
sense raó,
són malentesos.
En el riu
de la saviesa,
no hi ha enveja
ni caliu
ni mà estesa.
Com em plau saber
que, a les cases velles,
no és buit el paller
ni manquen ovelles
somiant amb el verd.
Quan la pluja
arriba al poble
va la bruixa,
amb gest molt noble,
per si enutja.
Vint-i-quatre
pobrissons
mengen carn,
llencen torrons,
fan disbarats.
Al cafè del port,
diu el cafeter
que prou li convé
lliurar-se de tot
a primers de mes.
Per refer el camí,
maleït el vent,
he de conquerir:
la força, el turment
i un sarró amb vi.
Al desert pairal,
cerco l'avenir,
he sentit a dir
que en el fumeral
mai veuré cap ric.
Porteu-me el seny
i poseu-me la paraula,
vull seure a taula
per a saber:
qui gruny?, qui parla?
No em sento trist
ni cerco l'aventura,
vull gran fortuna
i saber-me ric,
un déu m'atura.
Esdevindré
captiu d'aquest vell somni,
és vell dimoni
qui m'entreté,
no vull que torni.
A la lluna plena,
cerco l'ocasió:
vull saber-me escletxa
per a rebre el sol,
de segur que crema.
Per a ser
bon cavaller,
cal aprendre
a viuré bé
i no malvendre.
A l'amor primer
com demanaria
que sigués sincer,
potser no ho faria,
no el voldria més.
Les tardes senceres
vénen de l'hivern
tot fugint del fred,
empaitant dreceres,
sense saber res.
Epigrames (XLVII)
14 Març, 2020 15:48
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la barca vella,
l'he posat a port,
li he deixat l'orella
per si escoltar vol.
En els riures
del teu cor,
veig com lliures
van d'amor.
Com s'allunya
la tempesta
quan el sol
guanya la guerra.
Les hores baixes
no tenen son
i les més altes
són d'altre món.
A la casa
del pagès,
qui es cansa
no cull res.
Com un ocellet,
dalt de l'arbre estant,
aplega a l'indret,
qui diu que fa tard?
Aplega el camí,
sense massa pressa,
al bell mig de l'era
per parlar amb la nit.
Com he de posar
amb els quatre versos:
riures, malentesos,
dubtes i entrellat?
On hauré posat
el volgut penell
si no sé res d'ell
i no sé on vaig?
Massa cànters
a la font,
volen dir-me
que no hi són.
Per a regalar,
he portat els ulls,
és l'amor quan fuig
qui no sap mirar.
M'agrada sentir
i em passa la por
quan arriba el tro
per dir: Ets aquí?
Pujaria al cel
a la primavera
per veure si queda
un polsim de fe.
No puc saber
on rau la mort
ni sé quan ve
ni si ho vol tot.
En el son
de les estrelles,
posa el sol
les meravelles.
Parlant amb el vent
d'hores de dissort,
aplega a la ment
on diu que no ens vol.
Quan passen els anys
des de la finestra,
la vida no es queixa
de trobar paranys.
Quinze primaveres
no porten enlloc,
però diu el cos:
Les vull totes meves!
Un bon déu petit,
cansat de misèries,
em va posar el vi,
dolces malifetes.
Somnis malfeiners
cerquen aventures,
són altres pastures
d'aquell cel planer.
Ni cerco ni vull
trobar l'ocasió
de viure en esculls
sense far ni port.
A les hores baixes,
trobareu vençut
aquest cor eixut
qui oblida les ganes.
Li he promès:
la lluna i or,
no ho ha entès,
diu que no.
No vull sentir més.
quan la pluja cau,
brunyir del catau
on tot és permès.