Pensaments divins (XLI)

12 Desembre, 2019 08:20
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Un cop a l'any ens permeten pecar.

Satanàs ha comprat una forca de disseny.

Sant Pere no vol tants dies d'horaris intensius.

He comprat un dimoni per a ser sant.

Al cel, no es podran superar els vint-i-cinc grams.

Satanàs vol augmentar l'import de la refrigeració.

Va ser arribar a la glòria i començar els disgustos.

Fa anys que busco la taula de l'àpat.

Sóc aquí pel miracle.

La Verge diu que els diumenges no s'obrirà la cuina.

Déu vol provar de canviar manaments.

El cel de les viudes és gairebé ple.

Vull anar al cel fent força escales.

Canvio plaça del cel per una mica d'aventura.

He portat l'enemic al cel per si se'l volen quedar.

Ni vull saber on he deixat els pecats.

Va ser: anar a l'infern i trobar el metge.

La darrera fornada de diables sortí dolça.

He hagut de fer miracles per a dinar amb dos euros.

Dimoni, sense escrúpols, temptarà heretges.

Necessito company de caldera que sàpiga conversar.

Quan Déu era petit, a quina escola devia anar?

Déu dubta que l'home entengui res.

Satanàs ha demanat més il·lusió en la feina.

Déu vol apagar el llum del planeta Terra.

Satanàs no està disposat a suprimir els diners.

Si vaig al cel, on puc deixar les dèries?

Vull deixar la gola sense privar-me de menjar.

He demanat que escurcen les novenes a setenes.

Satanàs proposa una setmana de quatre dies.

He demanat a Jesús un apartament de sant.

Satanàs estudia noves temptacions per a Jesús.

Jesús ha demanat una Setmana Santa cada set anys.

He canviat tres cops de dimoni i encara no peco.

He decidit canviar-me al cel dels joves.

Estic pendent de l'ascens al segon cel.

Mai sé quan em tocarà el miracle.

Va ser: aplegar al cel i acabar-se el pernil.

Vull parlar amb Déu, però no trobo el tema.

He decidit poder pensar en privat.

No sé quan a Llucifer se li fa el cor tendre.

Vull la vida eterna, però sense I.V.A.

Si he d'anar a l'infern, necessito un altre ull.

He demanat descompte a la penitència.

En aplegar al cel, procureu-vos un seient.

El primer que us heu de treure són les presses.

Porto setmanes aprenent el Parenostre.

Necessito saber l'horari de visites de Satanàs.

Tomàs vol crear un premi literari sobre el dubte.

Déu vol saber quan podrà fer festa.

Si l'univers s'amplia és perquè Déu creix.

Satanàs s'ha plantejat crear una loteria.

Al cel dels pobres, només posaran dos plats.

Déu prepara el Judici Final, començarà amb els muts.

Porto setmanes motivant el meu dimoni.

Vull fer una visita turística a l'infern per a fer-me a la idea.

Satanàs vol actualitzar el pla d'evacuació.

Tres àngels protesten per l'horari d'estiu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLI)

12 Desembre, 2019 08:18
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

La lliçó no era per a nens, però era tímida.

Procureu que les classes d'una hora esdevinguin tardanes.

Sembla mentida el bé que es perden.

Dubto que un de cada quatre no sàpiga escoltar.

Mentre anem llegint, es van esvaint les idees.

Només donaré una ordre: No sortiu per les finestres!

Ensenyo poc i encara els sobra.

Confonen un martell amb una enclusa.

Necessito semblar més amatent.

He cridat els pares i tampoc em fan cas.

He passat dues hores sense parlar i no se n'han adonat.

Primer posaré les notes, després farem el control adient.

Tenen mòbil, però no es mouen suficient.

Els he fet escriure tres respostes per si puc adaptar les preguntes.

Sabent tant que quelcom podré aprendre.

El més mentider m'ha dit que no ha estudiat.

He de posar les notes més altes, manllevaré una escala.

Hauré d'encaparrar-me en la seva saviesa.

Ara, aprenen més, després però.

S'acosta Sant Jordi, igual se'l mengen.

Massa alumnes no són per a un maldecap.

Va ser sortir de classe i agafar-me el son.

Cada dia em costa més ensarronar-los.

Quan sigui prou vell, no vull tornar a l'escola.

De vegades, m'enfado a sovint.

Cada dia lliurem la batalla de l'avorriment.

Els faria pensar, però no goso.

No necessito més que lluites espaiades.

Els parlava del desert quan m'han mullat.

Haig els meus dubtes, però no els aconsegueixo vendre.

Sé que m'estimen, però són massa a la vora.

És un suposar que l'encertaran.

L'avaluació contínua segueix amb certa dificultat.

No he trobat cap alumne que pensi en el mes vinent.

El control va ser lleuger de corregir.

No sóc el seu enemic, però m'hi assemblo.

Els deixaré escollir les respostes.

De segur, que em vénen a veure.

Corregiré les errades a l'engròs.

Es superen, són a la segona línia i portem quinze errades.

Fa un minut que no parla, ja pot triar el premi.

Si em passo a les ovelles, aprendran més?

El nombre d'enganys ha pujat un tres per cent.

De fet, necessito algun llop.

He parlat amb el psicopedagog de la possibilitat de treballar.

No encerto quan em vindran a sobre.

És una joia haver-los lluny.

Porteu-me alumnes, ja m'amagaré.

Sembla impossible, però podria anar pitjor.

Avui, eren tots, no sé com haurà passat.

Ha vingut un alumne nou, a veure com el desaré.

Els he fet vuit preguntes que no calia contestar.

Cada alumne porta un tresor, el problema és quan el trobaré.

Li he comentat a l'inspector que podria eixir cap al tard.

Haig un alumne díscol i un altre CD.

Heu d'estimar els nois a una distància precisa.

Tot i no escoltant, respiren prou bé.

He donat una classe, de segur que no la té ningú?

Proveu de parlar sense dir res, igual ho entenen.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Una estrella i set poemes més

12 Desembre, 2019 08:15
Publicat per jjroca, Poemes

Una estrella


A les portes del pessebre,

quatre pastors

asseguren que un Noi tendre

aplega al món.

Al de dalt, una estrella

el llum enceta

sense portes ni finestra,

la nit ni es queixa.

En el dubte, hauran de dir,

aquest jovent,

que fa fred sense mesura.

Hi ha revolt a gran altura

i, al dessota, en Betlem,

hi ha un somni sense crit.


I quan ve Nadal


I quan ve Nadal,

amb les hores baixes,

un vol ser gegant,

però van maldades.

Són temps de repòs,

de nits amb fred,

vull el foc encès

i aquell menjar dolç.

I quan ve Nadal,

cerquen les ovelles

palla al corral.

En el cel, estrelles

van fent de fanal

per treure tenebres.


Betlem a la vora


Sant Josep confia

en no fer salat,

com veu na Maria,

com s’acosta el part.

Betlem a la vora,

el neguit enmig,

trobarà la porta

i una cambra dins?

Una estrella nova,

al de dalt del cel,

Betlem il·lumina.

El fred, la fatiga

i un nou anhel

apleguen alhora.


Per trobar un Nin


A Betlem, demana

anar-se’n el cor,

podria ser flama

o pausa d’amor.

Per trobar un Nin

que ha de ser la guia,

voleu més porfídia

en un dia gris.

La por i l’esperança

viatjant per l’incert

per trobar el camí.

Un gegant petit

viu en desconcert

esperant la calma.


Desembre avança


Desembre avança

amb pas prou eixerit,

voldria trobar amic

enmig la festa grassa.

Les olives, al sac,

contant velles històries,

en un passat de glòries,

com han perdut sa part.

Desembre avança,

vol aplegar a Nadal

per trobar el seu Betlem.

Un jove impacient

demana lluny el mal,

que cerqui una altra casa.


Qui seria?


Endevina,

si la pluja és fina,

on podrem anar?

Estudia

si el tou del dia

no voldrà arribar.

Com sabria

si la dolçor nia

seguint un rampell.

Qui seria,

qui, amb nova remor,

el cel portaria,

ben ple d’alegria,

ben lliure i senyor?


Al cafè, ni vicis


Al carrer del vent,

les fulles són verdes,

les cases esquerpes,

els desitjos vers.

En un anar fent,

muntem mil negocis,

hi ha parents i socis,

barques sense rems.

Els vells mariners

no pensen plegats

ni fan sacrificis.

Al carrer, ni vicis,

ni massa entrellats

són prop de l’hivern.


Caminaran els pobres


Caminaran els pobres,

per insospitats deserts,

amb un seny ben despert,

capficats i mediocres.

El llum de melangies,

la porta del malson,

ni pauses ni cançons

proclamen alegries.

Caminaran els pobres

sense massa temences

ni males intencions.

Es llevaran els bous

i, entrant a les tenebres,

mai esdevindran grans nobles.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XLI)

12 Desembre, 2019 08:13
Publicat per jjroca, Epitafis

Compartir cambra, em costa.

Si tens pressa, vine en dilluns.

Dubto que mengeu menys que jo.

Quines novetats em portes?

No recordo quan us devia.

Mai sé quan he de berenar.

Quants en queden de la quinta?

Estic pendent del rellotge.

Ja no sóc tot orelles.

Porto mesos sense cantar.

Estic esperant una oferta.

Va ser: arribar i perdre la clau.

Puc canviar de religió?

He perdut mig quilo més.

De jove, també era lleig.

No puc saber com he vingut.

Demà espero una visita.

Hauria de seure una estona.

És una sort ser malfeiner.

No he trobat el moment.

Estic prou decebut.

Vull demanar-te un favor.

Passo setmanes sense llegir.

No tinc més hores per donar.

He de pensar una altra cosa.

Necessito un altre llum.

Vull saber perquè hi sóc.

No voldria pensar malament.

Segurament romandré uns dies.

Cerco amistat sense compromís.

Heu de saber que us tinc presents.

No sé ben bé quant em queda.

Al principi, m'enyorava.

Em podeu donar una pròrroga?

No entenc què em passa.

No em féssiu parlar massa.

És una sort no guanyar pes.

Que no us facin creure que tornaré.

Estic per vós en mitja hora.

Heu de saber que estic corprès.

No sé on he deixat el nas.

Hauria de saber qui m'escolta.

Vull conèixer un altre lloc.

Us recordo que he plegat.

Ni l'amo em dóna feina.

Ha estat: morir-me i començar a dubtar.

Ni vull saber qui hauré de veí.

He de restar i fer bondat.

Estic pendent de la vostra arribada.

Encara no m'ho acabo.

Va ser: entrar i anar a dormir.

Només em falten seixanta lletres.

Abans d'entrar, demaneu un notari.

L'àvia diu que torni d'hora.

Necessito un vestit d'ovella.

Dieu-li a la núvia que no m'heu vist.

Estava pensant i caigué de l'arbre.

Necessito un número que acabi en set.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XLI)

12 Desembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca, Pensaments festius

A missa solen parlar de Déu, al cafè no.

Al cafè es fan treballadors tots els malfeiners.

Portar el cotxe és amagar, almenys, un ruc.

El millor d'anar amb tractor és que la pots dur a l'hort.

La virtut du massa roba per a ser bonica.

El pobre ho pot compartir tot sense por.

Preferim que el batlle es quedi al poble amb les dones.

Al lloc on hi ha dones venen les flors.

Un cafè amb flors és com una església amb taules.

La mosca no parla, però es fa pesada.

A l'església, quan agranen, només troben pecats.

Les donen van més a l'església perquè sol estar Jesús.

A missa i al casament, no cal córrer de valent.

Si la dona de l' alcalde diu que no, ja pots patir.

Si l'alcalde mana a casa, qui mana a l' ajuntament?

A l'església, per la nit, ningú es queda a dormir.

Si al cotxe va la dona, surt d'hora.

Si l'ombra és mou, qui s'amaga.

No tinc por de morir-me, tinc por de no sortir-me'n.

Si és prou tard i passa gent, no visquis en aquest carrer.

Com els diners no m'estimen, quan els vull, s'amaguen.

Déu va fer el món i el dimoni els diners.

Com he detenir gos si no sé lladrar.

Per demostrar que sóc ric, he comprat cent claus.

Si la malaltia és prou gran, no fa falta metge.

El banquer et soluciona ara, el que després serà un problema.

No penso on aniré, sinó com fer-ho.

Si la dona pensa més de pressa, perquè es queda.

Si vull una vida regalada, primer l'he de pagar.

Els diners són éssers distants i porucs dels que veiem el rastre.

El paleta em fa la casa i el banquer me la ven.

Cal criticar la creació, si no plou el dia deu de cada mes.

El cervell no només pensa, també ha de viure.

Sempre he tingut casa, però visc afora.

La dona em diu que m'estima i jo ja m'estimo.

No trigaré gaire en saber que tinc gana.

Déu fa somiar el home i la dona el desperta.

El pitjor d'estar casat és que perds molt interès.

El pis del fadrí és el que està més buit.

Si el banquer et saluda, mira on poses els peus.

No volem ser vells, però ens cansem de fugir.

El millor de ser ruc és que vas al davant.

És bo cedir el pas als altres, sobretot als ponts.

M'engreixo perquè la menja no es mou.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XLI)

12 Desembre, 2019 08:08
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una mossa sola

no va a processó

ni a menjar la mona

ni a fer somicó,

al vespre, una estona.


Amb cent cabres,

el cabrer,

com demana:

un paller

i casar-se.


Com no he de venir,

al vespre, al festeig,

si, en el safareig,

van parlant d'un crit:

gasiu, tou i lleig.


I en ser

al carnaval,

vull un temps,

amb vent de dalt,

prou decebut, massa fred.


A la cambra

del gegant,

massa nans

senten com passa

tot plorant.


Al racó de l'era,

un polsim de gra

sento com espera,

no se'n vol anar,

el desig resseca.


Per a ser bon savi,

sense ets ni uts,

cal menjar-se el llavi,

pertànyer als vells muts

qui planyen a diari.


Les paraules porten

al si de l'oblit

on raurà l'amic

a les hores fortes,

fins a mitjanit.


Maria volia

anar a festejar,

la mare la crida,

no la deixa anar,

quan serà amanida?


A la casa del costat,

mengen peix i botifarres,

dormen tots, damunt les llanes,

ben vestits o despullats,

com menteixen de vegades.


Per entrar en el pou,

a la fosca nit,

cal haver esperit

i fugir del jou

qui ens porta a l'oblit.


Una noia rossa,

amb els cabells llargs,

es pentina sola

mentre va somiant

en trobar sa joia.


Per haver diners

em llevo a l'albada,

diu l'enamorada

que el fer de pagès

no porta a cap banda.


Mireu, si he de morir,

vull un nínxol petitet,

ben bufó, cap a ponent

per veure el sol glatir

quan s'allunya sense més.


A l'escola, els minyons,

entre riures, fan bondat,

somien que han guanyat

el no aprendre de debò,

demà ja faran salat.


Cansat de somiar

en terra estrangera,

demano la pensa

per anar demà

a jaure a la cleda.


Benvolguts amics,

fruits de ma temença,

em plau la fermesa

quan surto del llit:

cansat, sense pensa.


A la cova dormen

les dolces raons,

sento com fan bons

la meitat dels homes,

els altres no hi són.


Esperant el llum

que dóna saviesa

sento com em deixa

el més dolç perfum

ben farcit d'enveja.


Aplego a l'infern

a l'hora primera,

allí, és on espera

aquell traginer

d'ànimes amb pena.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XLI)

12 Desembre, 2019 08:02
Publicat per jjroca, Epigrames


Vull ser cavaller
per a anar a la serra,
guanyar la gran guerra,
cobrar un xic més.


Al carrer antic,
com no hi ha mirades,
hauran de fer tractes:
companys i enemics.


Parlaria amb el vent
de temps de tendresa,
però porta pressa
i diu que no ho sent.


Al racó de l'hort,
ploren les tomates,
diuen que, a les tardes,
apleguen les pors.


No he de sentir
la mel dels teus llavis,
comenten els savis
com te'n rius de mi.


A la plaça, melangies
assegudes en un banc
comenten que van deixant
les recances amanides.


Un capvespre de maig,
quan sento orenetes,
voldria que les festes
anessin per on vaig.


I, si ve la nit,
pareu-li la taula,
doneu-li estimada,
parleu-li de mi.


No he trobat les flors
amb braços oberts,
com m'han fet saber:
Vivim entre plors!


Si pogués manar
una part del dia,
el sol viatjaria
content, com abans.


Dolça reina
del meu cor,
dóna'm feina
a preu d'amor.


Tot un dia per volar,
ensinistrat, damunt núvols,
després que vinguin els rúfols
i prendran la seva part.


A la lluna plena,
en sortir del llit,
li he dit que glatir
mai porta a ser reina.


Quan la nit
em ve a buscar,
l'esperit
no vol anar.


He perdut el regne,
aquell tros de cel
on confonen mel
amb bocins de fetge.


Per les voltes
del palau,
els tanoques
semblen babaus.


La reina volia
un nou paradís,
alegre, concís,
ple de melangia.


A la portes
de la mort,
fins les mosques
fan el sord.


Al racó del mas,
on no hi ha ni ruc,
menjo el que puc,
dormo el que cal.


La noia volia
amb mi festejar,
de nit o de dia,
és força pesat.


Per anar a ballar,
tinc les espardenyes,
per a treballar,
demano les seves.


No haig pressa
per dormir
quan la festa 
puja al cim.


Com demano 
per menjar,
el meu amo
no vindrà.
 
A la platja vella
com dormen les ones,
no criden ni ploren
ni demanen brega.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs