Dos poemes d'alba i deu pensaments divins
08 Febrer, 2013 06:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mateu la nit
Mateu la nit
i l'esperit
trobarà el dia,
sentiu com mor
i el desconhort
prendrà fugida.
Deixeu, al cel,
aquest castell
de mil estrelles,
conteu-li al sol:
El llit és dolç
per a promeses!
Mateu la nit,
sense neguit,
crideu el dia,
sota el coixí,
un somni amic,
vol companyia.
Però la feina
i l'aviram
volen remei,
si ho dic al rei,
segurament,
prendrà la mida.
Un raig
Entre tenebres,
trobo el desert,
futur incert
de cada albada,
un sol proper,
tan mentider,
ni plau ni escalfa.
Llarg el camí,
un déu mesquí
fa cada nit
i com m'estic:
tou i allocat,
fent mitja part.
De la finestra,
esbadocada,
un raig esclata,
sense dir res,
com vell pagès
en cambra ampla.
De la claror,
sóc sabedor,
planyo la manta,
fa tant de fred,
tinc tanta por,
que res m'espanta.
Pensaments divins
Tinc sort, Déu ni recorda on visc.
Avui no puc pecar, hi ha vaga de dimonis.
Jesús feia miracles, va tenir tres mestres màgics.
Allò del refredat i Jesús, va començar a Betlem.
Satanàs diu que no temptarà més dones lletges.
Israel va tenir un Fill savi, eren altres temps.
Déu li ha dit a Jesús: Prepara el sarró!
Déu va tenir un Fill, li va sortir d'esquerres.
Vull viure com un déu, on he de fer cua.
Déu només ha treballat sis dies, té dret a l'atur?