Dos poemes divins i deu pensaments educatius

09 Novembre, 2012 07:41
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Com canta el déu


Com canta el déu

i l'home plora,

com perd la dona:

casa i hereu,

puix no sabeu:

on és el regne?,

on no hi ha ombra?

I tots, ensems,

somiem feliços,

voltats d'anissos

i de volers,

pobres obrers

qui mengen pedra,

no hi ha res més.

Com canta el déu

dolça cançó,

a l' alturó,

no hi ha ni creu,

som tan hebreus,

amb tanta gana,

sense remei.


Tot pujant


Tot pujant

per una escala

que demana

anar al cel,

us diré:

Feu mala cara,

esblaimada,

blanca com neu!

Tot pujant

per la drecera,

donant palla,

prenent gra,

us deixo,

porucs encara,

massa dèries

per fruitar.

I els déus,

de tot divins,

troben pins

on sojornar.

 

Pensaments educatius

 

No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.

Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.

He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.

No poden aprendre, els he apagat els llums.

No tenen nivell, tot i així, funcionen.

Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.

Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.

He posat les notes, no n'he encertat ni una.

Els déus no ploren, saben que no tindran consol.

Estic content, la natura els farà savis.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de fulles i deu epitafis

07 Novembre, 2012 06:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Com ploren


De sobte, els arbres,

tot perdent la força,

noten, a l'escorça,

els dies més magres.

És el noble sol

qui cerca el consol

en terres llunyanes.

Llavors, sense pressa,

canvien colors,

deixen la verdor,

parlen de feblesa.

El vent malaltís

demana l'encís

de la nova terra.

Les fulles com ploren,

com ve l'enrenou,

el mestral les mou,

llavors, s'esvaloten.


Maleïdes fulles


Tot enmig del bosc,

la tardor s'asseu,

escolta el meu déu,

parla a poc a poc.

Els déus són així:

porten un coixí

per trobar el son.

Sempre hi ha una fulla,

a dalt, en el cim,

amb un semblant trist,

amb cara poruga.

Voldria volar,

no sé si podrà,

la noto feixuga.

La fulla demana

un tros del meu cel,

li dono la fel,

ferir-me reclama.

Maleïdes fulles,

a l'arbre, despullen,

no fa fred encara.

 

Epitafis

 

Acabo d'acomiadar la minyona.

Calleu, que sento música!

Estic estudiant possibles canvis.

Ara, resulta que no em tocava.

Venc apartament a cinc minuts del cel.

Noto que, avui, fas mala cara.

Un cop mort, la resta és anar fent.

Necessito un viu que sigui mentider.

Vull refer la meva vida.

En sentir la campana, provo d'agenollar-me.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Escriure

05 Novembre, 2012 05:11
Publicat per jjroca, Aproximacions

   Escriure:


   1) Neix del desig de romandre.

   2) És possibilitar que les lletres siguin operatives.

   3) Fa que el cervell es manifesti.

   4) Procura resoldre o crear dubtes.

   5) Provoca confessions o penediments.

   6) Intenta fer-li creure, a l'home, que pot esdevenir etern.

   7) Necessita una mica de pau i recolliment.

   8) És la finestra més utilitzada dels tafaners.

   9) És el regne on trobareu més temps perdut.

10) Té com a servents predilectes: camps elèctrics o de paper.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes per a no dormir i deu pensaments divins

03 Novembre, 2012 06:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Per posar al plat


Imagineu-vos hereus

de la sort i la fortuna,

tots voltats per la pressura

d'aplegar a ser nous déus.

A la vora, gran escarni,

una munió de vençuts,

gens cofois, esmaperduts,

tot cercant un ruc que brami.

Un discurs decebedor,

captius del pitjor negoci,

Barrabàs farà de soci

d'un Jesús mal redemptor.

S'obriran, de bat a bat,

les finestres de l'infern,

com ho diu en Llucifer:

Tempteu i faran salat!

Les calderes bull que bull,

el bon foc del tot encès,

sense pausa ni recés

per posar el plat a punt.


Preparat


Sentinelles

de la nit,

sense ordre

ni pietat,

us diré

com m'han deixat:

Esberlat,

ple de neguit!

Condemnat

per no poder

ni saber

com es governa,

cada vespre,

a la taverna,

demanat

un got de vi.

Tremolós,

poc eixerit,

preparat

per no dormir.

 

Pensaments divins

 

Jesús només va fundar una església, no era bon matemàtic.

Satanàs es va jugar la cua que guanyaria el Madrid.

Judes vol fer una pel·lícula amb paper d'heroi.

Es venen apartaments al cel a preus de glòria.

Aniré al cel com a darrera opció.

Es pot considerar un miracle, viure sense demanar un crèdit?

L'associació de flequers denuncia Jesús per competència deslleial.

Déu li ha pres el G.P.S. a Moisès.

Satanàs és el segon en la nissaga celestial si Jesús no té fills.

Déu no es vol presentar a les presidencials.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb difunts i deu pensaments educatius

01 Novembre, 2012 06:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Acaba la vida


Acaba la vida

vora el daltabaix,

es tanca el calaix,

el clam amb la crida

i deixa el dolç cor

l'empresa ferrenya,

com clou, l'espardenya,

el camí agredolç.

L'heroi, ben cofoi,

enceta la gerra

d'un vi sense enveja

prou guanyat a pols.

Les hores són dolces,

suaus, complaents,

rellotges galdosos

recullen el temps.

Acaba la vida,

defuig el saber,

el treball s'oblida,

s'oblida i es perd.


Em porta al cel


Darrere dels sacrificis,

de les bones intencions,

s'aixequen els alturons

tot amagant els cilicis.

El regne és més a prop

i més dolça la fortuna,

com les nits, una a una,

han de portar-me la sort.

Amb un cor, que es cansa,

vindrà el sol de mitjanit,

portarà nou esperit

sense ordre ni recança.

Com la porta regalada

em donarà franc el pas,

altra porta no hi ha al mas

més bonica i més galana.

El riure, em porta al cel,

passejant damunt la barca,

tragina la vella Parca

quan és dolça com la mel.

 

Pensaments educatius

 

No callaré, encara no he trobat la raó.

Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.

No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.

Els nens creixen, els gegants ja no vénen.

Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.

Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.

He pensat que saben com els enganyaré.

La classe era pesada, havia tombat massa déus.

Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.

Vull anar a la classe, vull estar classificat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2