Dos poemes d'un drac i deu epitafis
12 Abril, 2012 08:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L'any vinent
Encetada primavera
a la ciutat de Montblanc,
demana el rei estadant
un nuvi per la princesa.
La princesa és una flor:
assossegada, eixerida,
pel matí, sempre amanida
a feinejar per tothom.
Pressurós com passa el temps
i la princesa és fadrina,
la ciutat viu reprimida
sense sortir al carrer.
A les voltes, viu un drac
que, de tant en tant, demana:
una ovella, una cabra
o tres coves de peix blanc.
Però un dia, aplega el sol
tot vestit de cavaller,
les campanes van al vol
i la gent surt al carrer.
Encetada la gran lluita
el cavaller guanya el drac,
la princesa ho anuncia:
L'any vinent m'hauré casat!
Ni vull ser drac
Ni vull ser drac
ni vull ser rei
ni la princesa
que s'esbellega,
vull ser, arreu,
un cavaller
amb capa blanca,
amb dolça estrella.
Tenir cavall,
mil aventures,
el cap ben clar,
minso de dubtes
i traginar
amples camins,
anar a la mar
i seduir.
No vull ser el drac
dolent del conte
que, a la princesa,
es vol menjar,
m'agrada més
seure i somiar
i estiuejar
i fer de pobre.
Epitafis
Vaig morir per una ximplesa: Volia aturar un tren!
Noto com si em faltés l'aire.
Aprendre a fer el mort, pot durar una eternitat.
Estic mort per a reduir despeses.
Aprèn a morir en quinze dies.
Ho sento, però no vaig venir a l'enterrament!
S'aconsella morir-se sense massa xivarri.
Mai et demanaria que em paguessis el nínxol.
Si et diuen que he mort, no t'ho creguis.
Hi ha una possibilitat de sobreviure: Apunteu el nombre del compte dessota.