Dos poemes d'un drac i deu epitafis

12 Abril, 2012 08:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


L'any vinent


Encetada primavera

a la ciutat de Montblanc,

demana el rei estadant

un nuvi per la princesa.

La princesa és una flor:

assossegada, eixerida,

pel matí, sempre amanida

a feinejar per tothom.

Pressurós com passa el temps

i la princesa és fadrina,

la ciutat viu reprimida

sense sortir al carrer.

A les voltes, viu un drac

que, de tant en tant, demana:

una ovella, una cabra

o tres coves de peix blanc.

Però un dia, aplega el sol

tot vestit de cavaller,

les campanes van al vol

i la gent surt al carrer.

Encetada la gran lluita

el cavaller guanya el drac,

la princesa ho anuncia:

L'any vinent m'hauré casat!


Ni vull ser drac


Ni vull ser drac

ni vull ser rei

ni la princesa

que s'esbellega,

vull ser, arreu,

un cavaller

amb capa blanca,

amb dolça estrella.

Tenir cavall,

mil aventures,

el cap ben clar,

minso de dubtes

i traginar

amples camins,

anar a la mar

i seduir.

No vull ser el drac

dolent del conte

que, a la princesa,

es vol menjar,

m'agrada més

seure i somiar

i estiuejar

i fer de pobre.

 

Epitafis

 

Vaig morir per una ximplesa: Volia aturar un tren!

Noto com si em faltés l'aire.

Aprendre a fer el mort, pot durar una eternitat.

Estic mort per a reduir despeses.

Aprèn a morir en quinze dies.

Ho sento, però no vaig venir a l'enterrament!

S'aconsella morir-se sense massa xivarri.

Mai et demanaria que em paguessis el nínxol.

Si et diuen que he mort, no t'ho creguis.

Hi ha una possibilitat de sobreviure: Apunteu el nombre del compte dessota.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs