Dos poemes apàtrides i deu epitafis
23 Abril, 2012 06:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No caldrà
No tinc cap rei
ni em mana cap bandera,
tinc per senyera
la branca de l'herbei
i el meu tron
s'assembla a una pedra,
ampla, planera,
amb cos rodó.
No tinc ni déu
ni vana complaença,
és el meu cos
el terrible enemic,
com em demana,
la gana és la desfeta
i l'assadollo
amb amples glops de vi.
Un cop calmat,
comença el gran misteri,
la lluita innoble
d'aquells petits prohoms,
avui, diumenge,
no caldrà ni llevar-me,
només hi ha guerra,
és dia d'eleccions.
Massa glòria
Poseu el rei
en un palau llunyà
amb or i argent,
ivori i joia,
però, a mi,
no em deixeu entrar,
no ho mereixo,
és massa glòria.
Poseu, al punt,
sota del pont,
amb rierol
d'una aigua fresca,
una gran truita,
en tindré prou,
si no n'hi ha,
doneu-me herba.
Allí, ben sol,
sense senyera,
sense el consol
de savis vells,
he de restar
a casa seva,
casa del riu,
un riu mesell.
Epitafis
Si moriu en dissabte, paciència.
No vaig poder morir ahir, estava tot tancat.
Vaig morir per beure de sota la bóta estant.
He mort amb bona cara, sabia que no havia de pagar.
Ara, no recordo el número del nínxol.
Com a molt, et puc donar una falange.
Suposo que vols parlar amb la senyora.
Ofereixo paradís a meitat de preu.
Demà et passo a recollir.
Tres dents més i ja faria patxoca.