Dos poemes tranquils i deu pensaments divins
07 Abril, 2012 05:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Albiro el cel
Em plau la pausa
feixuga de la tarda,
havent dinat:
la pasta o el llegum,
havent perdut:
la fúria i la batalla
per tornar a ésser
un tafaner prou mut.
Albiro el cel,
dessota la figuera,
sento el venir
de tous pessics de pau,
no en parlem:
de fulles ni de figues
puix m'ennobleix
tot el saber esperar.
Només sóc home:
tranquil, sense encanteri,
mai podré ser
el millor dels hereus,
em plau tenir,
els braços estirar,
sento el venir,
aplega en Morfeu.
Vull estar a soles
Si he de venir,
perquè l'estiu convida,
i conquerir
aquest desfet castell,
no m'enganyeu,
només tinc una vida,
prou afeblida
per reunir gran fe.
Deixeu-me allí:
on reposen les ombres,
vull estar a soles
amb tebi pensament,
per manament,
he de trobar oprobis,
no els vull comprar,
no ho vull fer.
Només pendent:
de la flaire estesa,
de joves roses
nascudes al jardí,
vull el dormir
amb una manta estesa,
un coixí d'herba,
dessota del gran pi.
Pensaments divins
Jesús caminava, pel damunt de les aigües, com el president d'AGBAR.
Si voleu anar al cel, procureu sortir d'hora.
Déu va escriure deu manaments i va crear la lògica.
He venut un tros d'ànima a Déu, no cal dir que no he cobrat.
He enganyat a Satanàs, ha estat un miracle.
Sant Pere també portarà: aigua amb gas.
La Verge li ha dit a Jesús: Si tornes a Jerusalem porta, almenys, sis dones deixebles!
No és just, a Jesús només el van temptar tres vegades.
Amb deu euros, us poden passar de cec a borni.
Satanàs té virtuts, però les amaga.