Dos poemes verds i deu pensaments educatius
26 Abril, 2012 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Apareix el verd
Acaba la tarda
freda de l'hivern
on el sol cobert
cerca altres terres
i, sent tan a prop,
ni vol dir-nos res,
és un vell heroi,
lluita entre tenebres.
I, de sobte, el món
el crida i escolta,
el sol prou planer
es posa a la vora
i llença calor,
la calor estimada,
i la terra esclata,
acull l'arribada.
Tot de nou comença
i, surten dels camps,
les herbes més dolces
amb les més galants,
el blanc i el marró
deixen llur desert,
sense saber com,
apareix el verd.
Color verd
Pare, digueu-me com,
aigua tan clara,
pinta, amb color verd,
tota la plana?
On és aquest pinzell,
preat dels déus?
On ha deixat el fred
cru de l'hivern?
Quin gegant amable
du primavera?
Com l'haurà portada
sense temença?
Pare, digueu-me com
el sol s'allunya,
allargassa la tarda,
crida la lluna?
Vull saber com es fan
les meravelles,
com surten les roselles
i creix el blat.
Pare, no tingueu por,
no ho contaré,
no vull marcir-ho tot,
m'agrada el verd!
Pensaments educatius
Van aprovar, el nom s'entenia prou.
Els objectius mínims seran la o.
Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.
Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.
Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.
La pobresa, l'aprendran en acabar els estudis.
L'alumne era superdotat, volava sense escales.
Valoraré l'art de la còpia.
Han entès que un zero és un tortell sense greix.
Ho saben: Vuit és un buit petit!