Dos poemes verds i deu pensaments educatius

26 Abril, 2012 06:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Apareix el verd


Acaba la tarda

freda de l'hivern

on el sol cobert

cerca altres terres

i, sent tan a prop,

ni vol dir-nos res,

és un vell heroi,

lluita entre tenebres.

I, de sobte, el món

el crida i escolta,

el sol prou planer

es posa a la vora

i llença calor,

la calor estimada,

i la terra esclata,

acull l'arribada.

Tot de nou comença

i, surten dels camps,

les herbes més dolces

amb les més galants,

el blanc i el marró

deixen llur desert,

sense saber com,

apareix el verd.


Color verd


Pare, digueu-me com,

aigua tan clara,

pinta, amb color verd,

tota la plana?

On és aquest pinzell,

preat dels déus?

On ha deixat el fred

cru de l'hivern?

Quin gegant amable

du primavera?

Com l'haurà portada

sense temença?

Pare, digueu-me com

el sol s'allunya,

allargassa la tarda,

crida la lluna?

Vull saber com es fan

les meravelles,

com surten les roselles

i creix el blat.

Pare, no tingueu por,

no ho contaré,

no vull marcir-ho tot,

m'agrada el verd!

 

Pensaments educatius

 

Van aprovar, el nom s'entenia prou.

Els objectius mínims seran la o.

Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.

Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.

Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.

La pobresa, l'aprendran en acabar els estudis.

L'alumne era superdotat, volava sense escales.

Valoraré l'art de la còpia.

Han entès que un zero és un tortell sense greix.

Ho saben: Vuit és un buit petit!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs