Dos poemes amb establia i deu pensaments divins
07 Desembre, 2011 12:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tenen estable
És temps d'hivern
qui passa per Betlem,
cansat el sol, el fred
per places i carrers.
Maria, a l'aixopluc,
espera el part,
Josep és tot ensurt
ni sap on va.
Gelats indrets,
minsos de tot,
blancor de neu
sense escalfor.
Josep pregunta,
ningú respon,
la nit apunta,
Els deixa el sol.
Per tota empresa,
talment petita,
aplega festa,
festa esllanguida.
Tenen estable
on sojornar,
arriba el pacte
de l' Infantar.
La nit és dia
Aplega nit
a l'establia,
tou el marit
de na Maria.
La nova estrella
Els dóna llum,
gran meravella
amb riure eixut.
No sabrà com
en Josep troba
petit Minyó,
Fill de la Dona.
Dubtes finits,
somnis estranys
són ben guarnits,
ben principals.
Vindran els Reis,
altres pastors,
portant presents
per al Nadó.
A l'establia,
passen neguits,
la nit és dia,
estava escrit.
Pensaments divins
Déu creu que es va passar en castigar Sodoma.
Hi havien més déus, però se’n van anar.
Satanàs sap que, a Déu, només li donen disgustos.
Volia ser sant, esperava les rebaixes.
Déu està construint un spa al setè cel.
Déu acusa Satanàs de competència deslleial.
Déu ha canviat el menú, ha tret la llagosta.
Cel en quarantena per una epidèmia de sants.
Satanàs ha fet una treva per fer un inventari.
Déu permetrà fumar en cuines i cambres de bany.