Dos poemes de Minyó i deu epitafis
01 Desembre, 2011 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ha nascut
A Betlem, no parlen
ramats ni pastors,
les ovelles jauen
tot somiant verdors.
En la freda nit,
no vindrà foscor,
ha vingut l'estrella,
brilla com el sol.
Els pastors la miren,
esglaiats, amb por,
d'on ve aquest llum?,
qui és el seu senyor?
El llum assenyala,
de sobte, l'estable,
el cor els reclama,
cap allí, enfilar-se.
Dintre Una Parella
troben esblaimats,
el somriure d'Ella
és somriure clar.
Un Minyó reposa,
l'àngel anuncia:
Ha nascut el Déu,
el Fill de Maria!
Un Minyó arriba
Arriben els Reis
del llunyà orient,
en ser a les afores,
paren campament.
Els pastors tremolen,
els guanya la por,
aquests Reis, què volen?,
ja tenim senyor.
Amb tanta recança,
ningú els ha vist:
La Jove Parella
porta el seu neguit.
Aplega una estrella,
molt jove, radiant
i porta el seu llum:
intens, fort i clar.
Quina nit més llarga
no tindran ni son,
l'ovella ni bela
ni rumia ni vol.
Ben prop de la vila,
un esclat se sent,
un Minyó arriba,
ningú sap qui és.
Epitafis
Horari de visites: De 10 a 12 del matí.
El mossèn va dir que seria al cel en hores.
El metge diu que hauria d’evitar les enrabiades.
Estic esperant un amic per passar comptes.
He aplegat d’hora, tenia por de trobar-ho tancat.
El problema és que em cauen els pantalons.
Només faltaria una altra missa de morts.
No puc despertar la senyora, està dormint.
He aconseguit treure’m el neguit de sobre.
Aquí, és que no es pot viure!