Dos poemes prou foscos i deu pensaments educatius
15 Desembre, 2011 05:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prego silenci
Escriure, així, mai em convida,
vaig amatent del meu destí,
la gran sentència de per vida:
El suar molt porta el patir!
Arrenglerades totes les hores,
massa promeses per a complir,
estic al cas d'aquestes obres:
Massa són poques per no morir!
Com vaig rabiós menjant les ungles,
ben capficat en no ser res,
els manadors tenen les cures,
els amples dolls tenen poder.
De tant en tant, com la somio,
vida més bona no he de gaudir,
no puc dir res, com em retiro,
prego silenci fins al morir.
He de morir
Ni llum ni fum ni hores baixes,
dintre la cova només fa fred,
les joves perden llur interès,
ahir, em deien: Què no m'estimes?
L'empresa llarga, la gana molta,
el menjar minso, el riure lluny,
entre els dimonis, en tindré un,
és llefiscós, ben poca-solta.
Fugits el vi, els sentiments,
la lluita llarga per la noblesa,
a casa un vell, ni roba estesa
ni massa ganes d'anar perdent.
Prenc el dimoni per sota el braç,
pel llarg cabell o per l'orella,
a mig camí, solta una queixa,
és tan monòton, tan pertinaç.
El món com passa, de nou, s'enfila
per carrerons mancats de llum,
com resto sol, ni ningú vull,
és la riquesa, qui, de lluny, crida.
Estret el cor, ampla l'esquena,
al cementiri, la gran passió,
cap a les dotze, toca el sermó,
he de morir, ningú espera.
Pensaments educatius
Aquest curs, podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.
Jesús va néixer a Betlem o a la plaça de l'ajuntament?
He demanat als Reis una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només, he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estan treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.