Dos poemes amb Nadal i deu epitafis
23 Desembre, 2011 03:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maria espera
La jove parella,
camí de Betlem,
ni porta l'estrella,
angúnia només.
Els temps hivernals,
neu en tots els cims,
corders massa prims
en tots els corrals.
La història comença
sense cap ensurt,
no tenen promesa
ni minso aixopluc.
La jove parella
aplega a Betlem,
les cases tancades,
els carrers estrets.
En una de totes,
s'endevina llum,
els crida Josep:
- Necessito ajut!
Un home els obre,
en Josep demana:
- Preciso una estança!
Vull només un sostre!
L'home proposa
com s'ha d'arreglar,
la Verge es posa
blanca com la calç.
Oberta la cleda,
on pessebre hi ha,
na Maria espera,
l'hora d'Infantar.
Dinar de Nadal
L'avia prepara:
la taula, els plats,
la jove demana:
baldanes i carn.
- Tenim escudella,
després llagostins,
pastissos d'ametlla,
el cava i el vi!
La jove no encerta
que avui és Nadal,
un dinar de festa,
festa principal.
No sap que un Minyó
va néixer a Betlem,
una nit amb sol:
lluminós, proper.
L'avia traurà
noves estovalles,
els gots de cristall,
les copes daurades.
Dinar de Nadal,
després sobretaula,
la tarda com passa,
després, tots se'n van.
Epitafis
Si m’ajudes, podem cantar.
Estic esperant que em torni el canvi.
No patiu, no em mouré d’aquí.
Aquí, tots ens coneixem.
Els dissabtes em llevo d’hora.
Encara no ha arribat la rentadora.
Us he deixat una nota sota el taüt.
Algú m’ha pres l’anell i el rellotge.
Algú sap si el lleter es mort?
A partir de demà, vull llet enriquida amb calci.