Dos poemes amb Nadal i deu epitafis

23 Desembre, 2011 03:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Maria espera


La jove parella,

camí de Betlem,

ni porta l'estrella,

angúnia només.

Els temps hivernals,

neu en tots els cims,

corders massa prims

en tots els corrals.

La història comença

sense cap ensurt,

no tenen promesa

ni minso aixopluc.

La jove parella

aplega a Betlem,

les cases tancades,

els carrers estrets.

En una de totes,

s'endevina llum,

els crida Josep:

- Necessito ajut!

Un home els obre,

en Josep demana:

- Preciso una estança!

   Vull només un sostre!

L'home proposa

com s'ha d'arreglar,

la Verge es posa

blanca com la calç.

Oberta la cleda,

on pessebre hi ha,

na Maria espera,

l'hora d'Infantar.


Dinar de Nadal


L'avia prepara:

la taula, els plats,

la jove demana:

baldanes i carn.

- Tenim escudella,

   després llagostins,

   pastissos d'ametlla,

   el cava i el vi!

La jove no encerta

que avui és Nadal,

un dinar de festa,

festa principal.

No sap que un Minyó

va néixer a Betlem,

una nit amb sol:

lluminós, proper.

L'avia traurà

noves estovalles,

els gots de cristall,

les copes daurades.

Dinar de Nadal,

després sobretaula,

la tarda com passa,

després, tots se'n van.

 

Epitafis

 

Si m’ajudes, podem cantar.

Estic esperant que em torni el canvi.

No patiu, no em mouré d’aquí.

Aquí, tots ens coneixem.

Els dissabtes em llevo d’hora.

Encara no ha arribat la rentadora.

Us he deixat una nota sota el taüt.

Algú m’ha pres l’anell i el rellotge.

Algú sap si el lleter es mort?

A partir de demà, vull llet enriquida amb calci.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs