Dos poemes temporals i deu epitafis
12 Desembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tinc temps
Tinc temps dels déus,
me'l deixen al coixí,
a mitjanit,
em porten la cistella,
allí, guarnit,
farà la tombarella,
s'endinsarà en el pit
sense dolor ni creu.
Al més enllà,
fineixen els honors
ni hi ha remors
dels incipients mortals,
no hi ha colors
ni éssers principals,
tot és ben clar.
Tinc tot el temps,
no me'l puc acabar,
l'he de deixar
guardat a l'alturó,
vindran els lladres,
com se'ls veurà el llautó,
han de fugir amb el vent.
No vull res més
que aprendre a poc a poc,
somiar en seure a prop
de l'alzina propera,
sentir com tot és nou,
pertànyer a la drecera,
tornar el darrer recés.
Massa fre
Si vull glatir,
tinc hores a l'escreix,
un sentiment
difícil de pair,
no cal patir,
el món veurà con neix
la nova ment.
Podré trobar
el sac de melangies,
el cove d'alegries,
el miratge perdut,
esdevindrà
un personatge mut
farcit de fellonies,
notablement eixut.
No he de mirar,
la cova dels traïdors,
dels somiadors
que esperen el nou dia,
és tot ben ple
d'aventures porugues,
amb massa fre,
sojorno el cel quan crida.
Epitafis
Estic en un paradís fiscal.
Als pobres, ni ens deixen votar.
He pres les flors d’una veïna rica.
Us aconsello no tenir gos.
Demà, igual vaig a les rebaixes.
Desperteu-me a les vuit, si us plau!
Si no pregues, li diré al Pare.
Algú em pot portar una manta?
No responc en cas d’incendi.
Trobo a faltar les classes d’equitació.