Dos poemes de cargolet i deu epitafis
27 Maig, 2011 10:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La primera mossada
Dia nou, radiant el sol,
la pluja ha mullat l’herba,
nostre heroi com es passeja,
vol menjar-se la gran col.
Té gana de sis setmanes,
dintre del reclòs estant,
és petit per ser important,
no han de mancar-li ganes.
Arriba ben prompte a l’hort,
passarà els alls i cebes,
ha de menjar, sense treves,
vol tenir aquesta sort.
Aplega al paradís
dessota la col rodona,
mai una menja tan bona
altre ser ha de gaudir.
La primera mossada
és més dolça que la mel,
nostre heroi serà fidel,
restarà una setmana.
Però el sol, veieu, s’enfada
com s’enfila cap amunt,
cal tornar a l’aixopluc,
esperar altra ruixada.
Afartat
Dessota del bon roser,
mig tapat pel bell fullam,
passa l’estona aplegant
a què arribi algun valent.
Al damunt de la muntanya,
veu créixer el seu amic,
un núvol blanc, esquifit,
amb una carona llarga.
El déu sol escalfa el mar,
el núvol que va creixent,
el cargolet com el sent,
toca l’hora de viatjar.
Les primeres gotes cauen
el terra posen mullat,
el camí empolainat,
els cargolets com es mouen.
Nostre heroi corre de pressa,
el primer vol arribar,
massa lluny és el menjar
per perdre l’avinentesa.
No cal dir com són les fulles
d’aquella petita enciam,
cada mos n’agafa un plat,
l’adeleren les pressures.
Afartat, del tot ben tip,
ara, contempla la vall,
dolça vida al capdavall,
si abandones el patir.
Després de la migdiada,
a desfer tot el camí,
l’esguarda el bon dormir,
pot durar una setmana.
Epitafis
Tenim poca contaminació acústica.
Tinc núvia, però sortim poc.
Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.
Volem un toc de morts més alegre.
Després de les votades, tornem a casa.
Estic esperant!
Aquí, ni es pot viure!
Estic al primer curs de difunt.
No et penso votar més!
Ho sento, però he passat una mala nit.