Dos poemes de mullena i deu epitafis
04 Maig, 2011 20:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tinc el consol
Gran dimecres, remullat,
passa les hores i parla:
Avui, no fas bona cara!
Avui, et trobo enfadat!
Acluco la vista i dic:
Sóc al cor de la mullena,
passo ànsia i prou pena,
dormo mal tota la nit!
Gran dimecres, insinua
que no queda molt per fer,
la pluja és el primer,
després ja vindrà la muda!
Em comenta com el sant
tenia les bosses plenes
massa grasses les ofrenes,
els havia de fer cas!
Gran dimecres, em demana
que parli amb el Creador.
Si t’escolta bo i millor,
jo tampoc tinc gaire gana.
Entro, somort, a l'església,
enfilo porta i sagrari
i li faig el comentari
al Senyor de cada dia.
Estic esperant resposta,
la gran lluerna del sol,
fet i fet tinc el consol
de creure la bona nova.
Damunt la serra
De fet, han sorgit
barrancs
de terres insospitades,
tot entremig de les cases
dels més pobres vilatans.
No cal dir que ni ho
sabien,
que vivien a l’enmig,
els rics ni tenen desig
les vénen als qui confien.
Tindran rierol preciós
a la sala principal,
hi podran fer un canal
prou barat i espaiós.
Fortuna de les fortunes,
perquè véns quan jo me’n
vaig,
perquè penso que és més
grat
el perdre sense pressures.
Dóna-li la pau al ric,
al pobre dóna-li terra,
però siguis bon amic,
posa-li damunt la serra!
Epitafis
Llogo apartament sense
dret a cuina.
Em queden anys de
penitència.
De segur que no us conec?
Tinc pressupost per cinc
paraules.
Us faig saber que sóc
dintre.
He estat un home vital.
He vingut per l’anunci.
Endevina qui era!
Vull ser invisible!
Levito amb facilitat.