Dos poemes amb flors i deu pensaments educatius
07 Maig, 2011 12:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Posant flors
Malaguanyat el bon sol
que ni crida ni mareja,
ni rondina ni cloqueja,
es lleva i viatja on pot.
Aplega a la terra i diu:
Vinguin, dansin, sóc aquí,
de garlandes, vaig vestit,
porto dèries de l’estiu!
Els arbres, que se n’adonen,
cap al cel volen anar,
estiren braços i van
posant flors en tots els coves.
Unes vestides de rosa,
altres vestides de blanc,
l’ametller, la pressa, porta,
vol guarnir-se de galant.
I la plana isolada,
desnodrida a l’hivern,
vol tornar a ser present
té el neguit d’enamorada.
Tornarà a ser jardí,
amb la bonior de l’abella,
de la font, la cantarella
i l’ombra dolça del pi.
La rosella
Entre l’herba i els semblants,
apareix la meravella,
diria que és la rosella
qui l’amor em té robat.
S’aixeca, de cop, un dia
amagada enmig del blat,
és potser perquè li és grat
viure, així, amb companyia.
I no parla ni quequeja,
ni rondina amb altres flors,
només cerca el seu tresor,
enmig l’espiga més bella.
Per posar-se un xic tibada
només li falta escalfor,
un plugim i la bonior
per sentir-se enamorada.
Amb la galta ben vermella
minsos ulls i cor ardent,
com l’estimo de valent,
com em plau, sentir-la meva.
Pensaments educatius
Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.
En sap de llegir que ni ho comento.
Darrere la tapa, comença el llibre.
Necessito enganyar-los cada cinc minuts.
Aprenen tant que dubto puguin respirar.
No suporto que facin preguntes intel·ligents.
Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.
El mestre no hi era, tampoc estava.
Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.
He fet un examen trimestral, de noranta dies.