Dos poemes de solitud i deu pensaments divins
04 Desembre, 2010 17:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Betlem
Massa fred per a un desembre
mancat d’una llar de foc,
Josep diu: Camino poc,
arribaré tard al vespre!
Na Maria agombolada
voldria arribar a Betlem,
trobar prompte una posada,
esguardar l’Adveniment.
Han passat els darrers mesos,
entre penes i embolics,
gran munió de malentesos,
pèrdues dels pitjors amics.
Una noia tan bufona,
tan callada, tan pacient,
ha d’esdevenir marona?
És el pensar de la gent!
La meitat ni se la miren,
se’n riuen del bon Josep,
consentit i tebi home,
ni li parlen ni li diuen.
Betlem, llogaret perdut,
acull, si pots, la parella,
han aplegat nouvinguts,
només porten una estrella.
Dona’ls un grapat de palla,
regala’ls un floc de neu,
després vindrà la contalla:
És nascut el Fill de Déu!
Arriba
Just, a la vora del pou,
on apleguen les poncelles,
he trobat Josep cansat,
entre dubtes i febleses.
El pensament dels romans,
el compte dels guanyadors,
volen saber quants n’hi ha,
han d’esbrinar quants en són.
Ho sabeu: Calia anar,
altre cop al seu Betlem,
fa molts anys que va marxar,
de segur que ni el coneix?
On rauran companys d’infància,
de córrer sense parar,
de voler anar a jugar,
d’estimar sense recança?
Mireu: Li porta l’ esposa,
asseguda a la somera,
dolorida viatgera,
amatent de bona nova!
Ni té casa ni fortuna,
on deuen ser els familiars?
Voldria tenir una llar,
només li queda la lluna!
Enmig de tanta incertesa,
cap àngel ho va anunciar:
Aplega qui ha d’arribar,
un Infant amb una estrella!
Pensaments divins
El món no es pot acabar al cel, no han finalitzat les obres d’ampliació.
Satanàs està que talla claus, li deuen fer mal les sabates.
Satanàs està a l’aguait, ha comprat calderes xineses.
Han començat a provar temptacions per correu electrònic.
Judes ha proposat a Déu una companyia de teatre estable.
Jesús ha acabat el naixement amb un altre constipat.
Satanàs tempta Jesús amb creus climatitzades.
Satanàs sospita que s’acosta el Judici Final, han arribat tres jutges.
Déu va oblidar dir-li a l’home que es podia pintar les ungles.
Sant Pere s’ha fet un embolic amb l’horari de les misses.