Dos poemes caducs i deu pensaments divins
28 Desembre, 2010 19:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veig el cel
Llargues jornades em porten
les darreries de l’ any,
la vida ha estat parany,
he lluitat com un tanoca.
He començat tafaner,
he seguit lluna i estrelles,
he comprés que les més belles
puc mirar, mai les tindré.
Aplegant amb la pobresa,
a la casa del mai més,
la vida perd interès,
la força guanya feblesa.
Estudiant de cent oficis,
savi orfe sense embuts,
he conegut els vençuts,
els mentiders sense vici.
Amigot de Belcebú,
mal company de Sant Miquel,
al capdavall veig el cel,
però estimo el capdamunt.
Només li queda
Petita fulla sola en el cim,
tan oblidada del vell llevant,
mires com passen nobles estranys,
van carregats, han de ser rics.
Han de deixar enmig la plana,
els fruits madurs de la tardor:
Els dolços grans, una mangrana,
una cistella plena de nous!
Enmig la plaça, la vella estant
vol travessar-la per fer rosari,
sentir Jesús en el sagrari,
sortir de missa tot esperant.
Arribar a casa, pujar l’ escala
enmig sospirs, aplegar dalt,
veure el seu home de cara magra
com es baralla vora la llar.
Posar un tió, sentir la flama,
tot adormit, mirant el foc,
torrar una ceba, mitja patata,
i un polsimet de carn de porc.
Mentre esguarda, un sentiment
tomba la cambra, puja a l’ envà,
només li queda la poca gana
i un rajolí de vi del car.
Pensaments divins
No acceptaré, de cap manera, una caldera de segona mà.
Satanàs està preocupat, set diablesses estan engreixant.
Al cel, patir gana és saludable.
Déu ha tingut que obrir una taverna al costat de l’ església.
No creguis que, al cel, totes les anyades són bones.
Déu ha convocat els enòlegs per fer-los un sermó.
Déu no em castigarà si no arribo a mig milió de lectors.
Satanàs em vol posar a ratlla, n’ està cercant una.
Li he demanat, al Redemptor, un minut per a fer els deures.