Dos poemes de Josep i deu pensaments educatius
25 Desembre, 2010 13:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En Josep mira
Quatre paraules senzilles
al pessebre de Betlem,
les hores són, ho sabem,
melangioses i afeblides.
On rauen els grans projectes,
el saber fer i la sort?
Algú dirà que s’ han mort
i faran misses senceres.
Tot mut, davant de Jesús,
entre un drap vell i la palla,
li ofereixo la batalla
de lluitar amb ets i uts.
En Josep mira i no sap
per on van els meus desoris,
tinc el cap ple de dimonis
un a un els va apartant.
La carona de Josep
Nadal arriba i passa
tot marejat pel gran vent,
sentiu- me com a innocent,
que tinc avui poca gana.
Nostre país es delera
entre la panxa i l’ encís,
no hem trobat el paradís,
quasi ha estat una desfeta.
Però mirem el pessebre,
la carona de Josep,
comenteu-me si és prou cert
que més magra la va rebre.
Pensaments educatius
El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.
Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.
He fet un descans, acabo d’ estavellar-me.
La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.
No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.
El rellotge no corre, té massa deures.
Entro a classe, hi ha una pissarra que m’ espera.
El mestre era allí, només calia despertar-lo.
El món és una taronja, només es pot menjar la pell.
L’ actitud és bona, almenys, perversa.