Dos poemes de Mare i deu epitafis
22 Desembre, 2010 18:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Betlem, llogaret perdut
on conviuen els pastors,
acomiada la tardor,
esclaten les llars i focs.
Les nits esdevenen llargues,
rialles dels innocents,
poc ho saben que hi ha reis
esmaperduts, intractables.
Qui parla de profecies?,
assegut, vora del foc.
Quan esdevindrà aquest lloc
el centre de les notícies?
Accepta na Mare Verge,
un manament esforçat,
el seu home l’ha portat,
han aplegat al capvespre.
Betlem, dona’ ls posada,
una mica de menjar,
ha de ser nou infantar
qui mourà un món que calla!
Na Maria
Na Maria i en Josep
caminant a tota pressa,
massa minsa la fermesa,
per a córrer un poquet més.
Salten l’ últim alturó,
esgotada la somera,
mai ha estat tan viatgera,
mai sortia del seu tros.
Na Maria és un sospir,
en Josep és tota angúnia,
han aplegat enmig runa,
només són un gran glatir.
Troben les portes obertes,
mig apagats tots els llums,
demanen minso aixopluc,
no troben sinó tenebres.
Un dels pastors, mig dolent,
avui farà el seu mal tracte:
Els ofereix un estable,
ni els demana uns diners.
Na Maria damunt la palla,
en Josep és tot esglai,
allí aplegarà l’ Infant:
Petit Rei per fer batalla!
Tot un àngel anuncia:
En el cel hi ha festa gran,
ha nascut, Jesús és nat,
és el Fill de l' establia!
Epitafis
Em trobo en fora de joc.
Afanya’ t, he sentit el toc de morts.
La dona m’ ha posat el mòbil.
Necessito el llibre de reclamacions.
Aquest cel no és el que vaig comprar.
Ves-te acostumant a passar fred.
Estic pensant en canviar de religió.
He de dir que estic desconcertat.
He hagut de deixar els calmants.
Si entreu, igual us dono una sorpresa.