Dos poemes esgotats i deu pensaments educatius
13 Desembre, 2010 11:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El callar
La vida em porta, ferrenya,
pel camí etern del mai més,
de tant en tant, es desperta
per a dir-me: Estàs content?
Quantes passes, sempre enrere,
he de fer en el somiar?
Anar no voldria anar,
però empeny i em fa perdre.
Són els dies matussers
els qui porten la feblesa,
he començat sent valent,
poc després vindrà la resta.
Per què pugen tots els somnis
pel camí de poca sort?
No pensen que on va el cor
s’ endu el cos com amic.
Vull asseure’ m un moment,
deixar passar hores minses,
el pensar porta la ment,
el callar escriu cent llibres.
Escric
Escric eixa poesia
a la meitat de l' esbarjo,
he de triar-li la rima,
he de saber on voldria
esclatar si l’ acomiado.
Desvalgut, mig decebut,
passo les hores feixugues,
sense força no he sabut,
sense ciència em torno mut,
on rauran verdes pastures?
De fet, sóc un vedell
deixat ben prop de la mar,
la tardor ni du mantell,
ni garlandes mon castell,
ni saviesa el meu anar.
Agombolat per la lluna,
abandonat del gran sol,
estic contant, una a una,
Les joies de ma fortuna,
les desfetes del meu dol!
Pensaments educatius
Tres alumnes han preguntat, he anat a tocar les campanes.
El vent arriba a l’ escola, segurament no aprendrà gaire.
Estic quasi convençut que es riuen de mi.
Arriba l’ inspector, trauré els mètodes a prendre el sol.
No puc perdre, m’ he lligat a l’ esperança.
Els nens seran homes, com els creix la vergonya.
Els nens no són maons, mai podré tenir casa.
El dolent d’ ensenyar és que sempre s’ amaga l’ après.
A classe, no hi ha enemics, només desertors.
Volia anar al psicòleg, però el porten a classe.