Dos poemes de torna i deu epitafis
05 Setembre, 2010 13:21
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
L’ hora del treball
Com la darrera tarda
passeja entre neguit,
tot bo queda esquifit,
recullo temps encara.
Han estat les vacances
la porta del gran cel,
el temps de mató i mel,
les nits sense estrebades.
Hem portat els problemes
a beure ran la font,
hem eixugat el front
solcat, buit de tenebres.
Dessota la figuera,
enmig del fruit madur,
el cel porta l’ensurt,
demà no hi haurà festa.
Carregarem el cotxe
amb nobles embalums,
han de tornar a ser junts:
Els llestos, els mediocres.
L’estreta carretera
ens ha de fer el comiat,
l’estiu com s’ha acabat
enmig de ràbia i pressa.
Els pobres ciutadans
com tornen decebuts,
fan cara de vençuts
és l’hora del treball.
Aprendre
Mare, la bossa és prou vella,
a l’escola no ha d’anar,
és el fet de començar,
una nova meravella.
Portarà tres llibres nous,
un petit ordinador,
el pensar d’un lluitador
que s’acosta a l’enrenou.
Retrobaré els amics,
ensopits o entremaliats,
tots a punt per al combat,
per a vèncer a l’enemic.
És enemic tan ferotge,
farcit de lletres i ensurts,
ben callat, ben assegut,
entre fulles tan innobles.
Comença primera pàgina,
tot es posa a tremolar,
el pensament com se’n va:
Ignota au salvatgina!
Mentrestant, el savi mestre
diu com cal saber llegir,
sento el clam, també el brogir
el cloc i piu sense regnes.
Empresa tan delecta
com ens fas estabornir,
aprendre farà finir
els castells prenyats de sorra.
Epitafis
Demà començaré una vaga de fam.
Segueixo tenint la pressió baixa.
El metge em diu que no em desanimi.
Al sepeli, va haver riures i plors.
Crec que estic acomiadat.
Més val que no pregunten al veïnat.
M’ha arribat la medalla al treball.
He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.
Es prega no aparcar davant el nínxol.
Em feia il·lusió firmar una hipoteca.