Dos poemes de torna i deu epitafis

05 Setembre, 2010 13:21
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

L’ hora del treball

 

Com la darrera tarda

passeja entre neguit,

tot bo queda esquifit,

recullo temps encara.

Han estat les vacances

la porta del gran cel,

el temps de mató i mel,

les nits sense estrebades.

Hem portat els problemes

a beure ran la font,

hem eixugat el front

solcat, buit de tenebres.

Dessota la figuera,

enmig del fruit madur,

el cel porta l’ensurt,

demà no hi haurà festa.

Carregarem el cotxe

amb nobles embalums,

han de tornar a ser junts:

Els llestos, els mediocres.

L’estreta carretera

ens ha de fer el comiat,

l’estiu com s’ha acabat

enmig de ràbia i pressa.

Els pobres ciutadans

com tornen decebuts,

fan cara de vençuts

és l’hora del treball.

 

Aprendre

 

Mare, la bossa és prou vella,

a l’escola no ha d’anar,

és el fet de començar,

una nova meravella.

Portarà tres llibres nous,

un petit ordinador,

el pensar d’un lluitador

que s’acosta a l’enrenou.

Retrobaré els amics,

ensopits o entremaliats,

tots a punt per al combat,

per a vèncer a l’enemic.

És enemic tan ferotge,

farcit de lletres i ensurts,

ben callat, ben assegut,

entre fulles tan innobles.

Comença primera pàgina,

tot es posa a tremolar,

el pensament com se’n va:

Ignota au salvatgina!

Mentrestant, el savi mestre

diu com cal saber llegir,

sento el clam, també el brogir

el cloc i piu sense regnes.

Empresa tan delecta

com ens fas estabornir,

aprendre farà finir

els castells prenyats de sorra.

 

Epitafis

 

Demà començaré una vaga de fam.

Segueixo tenint la pressió baixa.

El metge em diu que no em desanimi.

Al sepeli, va haver riures i plors.

Crec que estic acomiadat.

Més val que no pregunten al veïnat.

M’ha arribat la medalla al treball.

He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.

Es prega no aparcar davant el nínxol.

Em feia il·lusió firmar una hipoteca. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: