Dos poemes de joves i deu pensaments divins
23 Setembre, 2010 09:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nostra jove
Mireu-la, ara, amb pas adelerat,
tot caminant, gens dolça la mirada,
passa carrers: més amples i planers,
potser cercant: la joia i la pausa.
Tindrà, a l’abast, somnis i melangies,
encetarà el regne dels vint anys,
sense poncell, minvada de desídies,
ha de trobar el cove dels afanys.
És prou ben cert que rumia sense pausa
entaforada en nobles pensaments,
tot li preocupa: Passat amb el present,
portar un vestit, anar a tota la festa!
No cal saber-ho, la mare li ha de dir
el que cal fer, com conquerir aquell brètol,
és bon hereu, té feina, és prou ric,
està tot lliure, caldrà ensarronar-lo.
La nostra jove es queixa, es rebel·la,
posa, a la terra, la força dels seus peus,
vol defugir, abandonar la casa,
vol treballar, pregar a tots els déus.
El jovent
Em porta el món empreses ventureres,
nobles afanys, escampa pels carrers,
enmig de tot, he de veure jovent,
que vol anar, recórrer mil empreses.
Estic cansat, de riures i promeses,
enceto, alhora, nobleses amb oblits,
ben assegut, dessota del gran arbre,
no tinc ni llum ni clau del paradís.
Estic dolgut, és vella ma dolença,
però el jovent em mira, es commou,
el veig inquiet, com sempre porta pressa,
ha d’aplegar, passar tot el desert.
Du en el sarró les ganes i la fressa,
murmuris tous, en un racó, l’encís,
el deixo anar, m’acosto a una finestra
per albirar, sentir sense morir.
Pensaments divins
Satanàs vol fer votacions, només hi ha una candidatura.
Déu no fa miracles, senzillament, crea.
Satanàs aprofita les ofertes i viatja sense pagar.
Els àngels no tenen sexe, han d’estimar tothom.
Al cel dels casats, no deixen manar ningú.
Un mestre va arribar al cel, no li van deixar entrar la pissarra.
Vint alumnes són suficients per no estimar Déu.
Quan Déu creà, no esperava tants comentaris.
Jesús no va anar al calvari, el van portar.
Satanàs no té núvia, odia fer-se el bo.