Dos poemes de pensar i deu epitafis
28 Setembre, 2010 11:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Captius
La tarda defuig al carrer de sota,
estic mig confós tot cercant l’oblit,
recollit el cos, el meu cor singlota
és un repte gran, viatjar amb l’esperit.
Massa lluny els grecs, els nobles romans,
desades històries per tots els calaixos,
no serem res més: Uns pobres cristians,
sense terres altes, on viuen els guerxos.
Tot enteniment serà aniquilat,
pactaran els reis silencis pregons,
més distant encara ens posaran plat,
allí ens donaran faves i cigrons.
De cop, tot plegat, tindrem el negoci,
llevar-nos quan vulgui l’estimat cabdill,
anar emplenant el gran sac, el cossi,
tot per demostrar: He de ser bon fill!
Captius de veritats, aspirants a pobres,
anirem farcint dèries a l’engròs,
ben a poc a poc, el cap es fa gros,
els ulls més petits, el viure més ocre.
Altre cop
Si de cas, ve la mentida
per omplir espais incerts,
uns diran: Està prou verd,
per emprendre nova vida!
És el regne dels humans
una casa prou incerta,
ull prou clos, la boca oberta,
en el front, mil capsigranys.
Aprenents de no fer res,
entre somnis, adormits,
ben desclosos, tot patint
per saber el no sé què.
Pel matí la gran fortuna,
a migdia bon dinar,
al capvespre l’allitar,
una vida sempre bruna.
De tant en tant, les tenebres,
un dimoni entremaliat,
volia fer de soldat,
però té por de les guerres.
El bon Déu a dalt de tot,
ensinistrat en saber,
el home no ho ha de ser
altre cop tan borinot.
Epitafis
Necessito consell, voldria estudiar piano.
Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.
Canvio sis pecats per una mica de coïssor.
No cal dir que ha estat una desgràcia.
Ara mateix, tinc una conferència de premsa.
Necessito el taüt totes les setmanes.
Estic disgustat amb manteniment.
Ahir vaig rebre un telegrama de condol.
Compraria nínxol amb vistes a la mar.
Ni recordo el que he menjat.