Dos poemes d' aprendre i deu pensaments educatius

08 Setembre, 2010 19:39
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Aprenents

 

Completament sorprès,

parlant de l’economia,

no noto certa alegria,

sincerament, no la veig.

Aprenents de savis ximples,

tots cansats de no fer res,

hem aplegat als carrers

sense ganes, sense riures.

Abans, la lluita ens delia,

millorar era un esforç,

ara, molts cerquen la mort,

van farcits de gran desídia.

Tots volíem ser ben rics,

menyspreàvem la pobresa,

ens porta l’avinentesa

a oblidar el so dels grills.

Fantasmes de la gran via,

saltant, xisclant, presumint,

anaven de vint en vint,

tot parlant d’astronomia.

Els pagesos revellits,

la terra donant el fruit,

nosaltres en un garbuix

oblidant foscors de nit.

Aprenents de poca cosa,

mestres de les mil lliçons,

estudiem per a ser bons,

per gaudir del no fer nosa.

 

Trobarem

 

Posarem, a la pissarra,

el deure i el compromís,

el naixement i l’occit,

el futur i la nissaga.

Parlarem amb tots els savis

de castells i de presons,

dels sentiments de minyons,

dels garlaires i dels avis.

Cercarem tot l’entrellat,

les solucions de país,

el somriure de l’amic,

el plorar del condemnat.

Trobarem, sense mesura,

la fortuna i el menjar,

el plaer, el saber estar,

la grandària i l’engruna.

Manarem a tots els déus,

una nova primavera,

un caminar cap enrere

per aplegar amb els teus.

Plorarem si la mentida

vol regnar entre aprenents,

volem saber si la gent

té la rauxa amanida.

Finirem com la feblesa

a casa dels immortals,

hem relligat tots els mals,

només ens queda la festa.

 

Pensaments educatius

 

Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.

No us puc ensenyar res més, tinc fred.

El millor del saber és quan la paciència et posseeix.

Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.

Tinc més reformes educatives que anys d’ experiència.

Una escola ha de ser una guarderia instruïda.

Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.

No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.

Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.

L’escola és l’últim país on es voldrien perdre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: