Dos poemes de canvi i deu pensaments educatius
20 Setembre, 2010 10:14
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Obrers porucs
Estiu, cansat, defuig i s’acomiada
el sol descriu el camí més curt,
sense escalfor, del regne, com se’n surt,
darrere, queden els riures i paraula.
Obrers porucs enceten la jornada,
volen més feina, més dolços entrebancs,
els noto encara més foscos i enrabiats,
volen tenir la força ensarronada.
Tardor pacient, a poc a poc, s’acosta
sap quant d’estèrils conviuen els humans,
algú assenyala uns temps esparverats,
deixarà, el vent, desfeta per resposta.
M’assec, cansat, a dalt de la carena
mirant la vall que pren altres colors,
sento la gent, farcida de boniors,
tot treballant, van espargint sa pena.
No aprèn
Deixem, enrere, el llit i la paraula,
anem a fer el deure compromès,
tinc massa eines, em sento prou espès,
començaré cridant damunt la taula.
Reunirem les noves energies,
malparlarem de tots els benestants,
encetarem cridòries i jutjats,
per acabar les joies i alegries.
Un cop, un més, anirem per feina,
amb cos dolgut de tant anar pel món,
com obrirem la capsa dels dolors,
despertarem, endollarem la pressa.
Vindrà tardor, recollirem els dies,
defugirà el riure i l’escalfor,
obrirem caps, amagarem el cor,
cal fer negocis, encetar noves guies.
Mare natura, de nou ens trobarà,
enfurismada, voldrà nostre finir,
no ha pas canviat, hauria de morir,
l’home no aprèn, potser mai ho farà.
Pensaments educatius
Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.
Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.
Dubto que la porta d’ entrar sigui la mateixa que la de sortir.
Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.
El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.
En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.
Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.
Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.
El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.
Eren alumnes bons, molestaven però menys.