Dos poemes d' aprendre i deu pensaments educatius
08 Setembre, 2010 19:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aprenents
Completament sorprès,
parlant de l’economia,
no noto certa alegria,
sincerament, no la veig.
Aprenents de savis ximples,
tots cansats de no fer res,
hem aplegat als carrers
sense ganes, sense riures.
Abans, la lluita ens delia,
millorar era un esforç,
ara, molts cerquen la mort,
van farcits de gran desídia.
Tots volíem ser ben rics,
menyspreàvem la pobresa,
ens porta l’avinentesa
a oblidar el so dels grills.
Fantasmes de la gran via,
saltant, xisclant, presumint,
anaven de vint en vint,
tot parlant d’astronomia.
Els pagesos revellits,
la terra donant el fruit,
nosaltres en un garbuix
oblidant foscors de nit.
Aprenents de poca cosa,
mestres de les mil lliçons,
estudiem per a ser bons,
per gaudir del no fer nosa.
Trobarem
Posarem, a la pissarra,
el deure i el compromís,
el naixement i l’occit,
el futur i la nissaga.
Parlarem amb tots els savis
de castells i de presons,
dels sentiments de minyons,
dels garlaires i dels avis.
Cercarem tot l’entrellat,
les solucions de país,
el somriure de l’amic,
el plorar del condemnat.
Trobarem, sense mesura,
la fortuna i el menjar,
el plaer, el saber estar,
la grandària i l’engruna.
Manarem a tots els déus,
una nova primavera,
un caminar cap enrere
per aplegar amb els teus.
Plorarem si la mentida
vol regnar entre aprenents,
volem saber si la gent
té la rauxa amanida.
Finirem com la feblesa
a casa dels immortals,
hem relligat tots els mals,
només ens queda la festa.
Pensaments educatius
Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.
No us puc ensenyar res més, tinc fred.
El millor del saber és quan la paciència et posseeix.
Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.
Tinc més reformes educatives que anys d’ experiència.
Una escola ha de ser una guarderia instruïda.
Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.
No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.
Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.
L’escola és l’últim país on es voldrien perdre.