Dos poemes de mariners i deu epitafis
24 Maig, 2010 21:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vida eixuta
Tarda llarga, barca bruna
tot somiant el paradís,
el mariner malaltís,
tot patint per la fortuna.
El port, ara, massa gran,
massa buit, minso de fressa,
té la lluna tota estesa,
els mariners al voltant.
A taverna, melangies,
a la taula, negre vi,
a la casa, tot patir,
poca carn, massa amanides.
De tant en tant, la guitarra
com s’esguerra en un cantó,
només canta una cançó:
Vida eixuta i massa llarga!
Torna a la vida
Entre ones, tota mar
amanida a fer promeses,
el mariner, sense presses,
va navegant, va tombant.
Quatre caixes massa buides,
per la riba van gronxant,
van, de port a port, viatjant,
entre penes i enganyifes.
Riu estret, de sobte, es torna
el camí del mariner,
abans, sempre el primer,
ara, li dol el que toca.
On han quedat els desitjos,
les empreses per a fer?
Avui, ni pot quedar bé,
es va morint sense riscos.
Torna a la vida, al gran port,
endinsa somnis estranys,
prega, demana més anys,
una plaça, amb tot el sol.
Epitafis
Vivia de miracle.
Perdoneu per l’ensurt.
No vingueu sense demanar hora.
Déu arribarà més tard.
Li vaig dir que volava malament.
Us donaré un consell...
Sempre acabo refredant-me.
Em va prendre el cor.
He decidit demanar el trasllat.
Estic llegint un llibre d’ auto-ajuda.