Dos poemes rosats i deu pensaments educatius
07 Maig, 2010 17:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Es fa bella
Una rosa porta l’aire,
allí a sota, a la font,
les garlandes ja no hi són,
han fugit amb el cridaire.
En tenim més de cinquanta,
poca pressa en treballar,
només queda, per guanyar,
una gandula, la manta.
Com els anys de la saviesa
han fugit pel camí avall,
a les postres, devessall,
solituds amb sa grandesa.
Una rosa porta flaire
tot voltat de compromís
li he donat el meu somrís,
he vestit de pidolaire.
Per a dir-li: Mal d’amors,
sobren paraules de mena,
tot parlant, com es fa bella
ben envoltada de flors.
Rosa roja
Cap paraula porta el vent
més enllà del paradís,
deliciós i tan petit,
com s’acaba en un moment.
Una mirada, un esclat,
els sospirs mal definits,
pensaments adelerats,
aplegant a l’infinit.
Una veu, una conversa
de fesols i de cigrons,
de bistec i canelons,
d’ una taula prou replena.
Els desitjos mig captius,
de feiners mal entrenats,
tot buscant en el sembrats
només palla i voravius.
Tot demanant a la ment
el secret que guarda el cor,
per posar enmig la dot
rosa roja complaent.
Pensaments educatius
Els alumnes mengen de tot, procureu amagar els llibres.
Per aprendre, han de callar; més val fer una altra cosa.
Els polítics volen resultats, es pensen que la classe és un partit.
Li donen la culpa al mestre, ell la guarda dintre una capsa.
Ensenyar és navegar sense compromís.
El mestre pot saber, però no deixarà de ser lleig.
Ha vingut un alumne nou, no el tinc repetit.
Hem fet la guerra, hem perdut dos exercicis i una redacció.
Mentre tinc sis alumnes a sobre, aprofito per a fer un full d'incidències.
Els alumnes es qualifiquen, no solen estar d'acord.