Dos poemes d'ermita i deu pensaments divins
19 Maig, 2010 20:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pel camí
Pel camí que va a l’ermita,
vaig, de sobte, prou cansat,
diríem: Potser l’edat
o la pressa quan s’enfila!
Allí, trobo vells pagesos
amb ganes de fer enrenou:
El vint-i-cinc tinc el sou,
pocs diners per ser malmesos!
Pel camí que va a l’ermita,
veig com s’encallen els anys,
a la vora tot paranys,
és tan fosca aquesta vida.
Ara, aturo un moment,
em distrec amb la contrada
és una vall que s’ufana
en febleses i volers.
Pel camí que va a l’ermita,
he trobat una rosella.
Bon capvespre!, anuncia.
És la jove primavera!
Com aplego al capdamunt,
tot rialler i fatigat,
el camí ha fet bondat,
només mira, fa l' ull cluc.
La torna
Descansat, prou eixerit
amb desig de ser a la plana,
una pressa s’encomana:
És prou tard, he de partir!
A les primeres gambades,
davallant sense aturar,
com la vista ha d’anar
entre arbres i petjades.
Dessota, amb l'ampla vall,
vora nit sense tempesta,
un esperit manifesta
la dèria de l’arribar.
Vora el camí de la sèquia
com onegen orenetes,
tot xisclant, estan contentes,
han aplegat al migdia.
Passa a passa, a corre-cuita
amb les ganes del minyó,
vaig avançant sense por,
camí de casa, enfilant.
Tot just donar el giravolt
veig el cim del campanar,
com les set han de tocar
sense campanes al vol.
La lluna ara s’enfila
al capdamunt del castell,
voldria ser un donzell,
cavaller de llança prima.
Però el poble s’il·lumina
tot trencant el vell encís,
guerrer sense paradís,
només somnis i boirina.
Pensaments divins
Al cel, no es pot cantar mentre duri el rosari.
Judes no vol ni tomates de penjar.
Sant Miquel no sortirà, hi ha àngels nous.
Satanàs posarà una mica de blau a les capes noves.
Déu està pensant en celebrar Nadal el mes de maig.
Déu ens vol salvar a tots, ha augmentat la pòlissa d’assegurances.
Déu està amb mi, però no aconsegueixo veure-li els peus.
Déu meu: Si m’augmenten el jornal, us convido a berenar!
Satanàs no m’estima, diu que faig bona olor.